Estiu
La inclusió real: l’objectiu del casal d’estiu Supera’t de Reus
Una vintena de joves i nens amb condició autista gaudeixen d’esport, jocs i cultura en un espai segur per a ells i les seves famílies al Club Natació Reus Ploms

Una de les activitats que duen a terme al casal Supera't
Des de fa set anys, l’Associació Supera’t, en col·laboració amb el Club Natació Reus Ploms, organitza un casal d’estiu per a infants i joves amb condició autista (TEA), convertint l’esport en l’eina terapèutica més poderosa. Mònica Bellido, coordinadora del projecte, explica com és un dia normal al casal, quines activitats fan i com les fan, com gestionen el pes de ser una petita associació, i moltes altres coses. “L’autisme es viu dia a dia, i això és el que treballem aquí: com resoldre els petits conflictes que apareixen en el context real. La nostra filosofia és la inclusió real de les persones amb autisme”, comenta Bellido.
Lluny de les teràpies convencionals de despatx, el casal aposta per una intervenció natural, amb jocs pensats per reforçar habilitats socials, la comunicació i la gestió emocional, així com la motricitat. Les activitats, que no difereixen de les que fan en els altres casals amb els que conviuen al Club, estan pensades per fer una adaptació individualitzada i poder gestionar les necessitats específiques de cada nen.
Esport i cultura com a pilars fonamentals
Tot i que l’esport és l’eix central, el casal també integra la cultura dins de les activitats diàries: robòtica a l’Espai Boule, sortides culturals a museus i festes de barri, teràpia assistida amb gossos, visites al circ, tallers… “L’esport i la cultura són dos pilars fonamentals pel desenvolupament de qualsevol persona”, assegura Bellido. A més, moltes de les activitats es fan a peu de ciutat per visibilitzar el col·lectiu i normalitzar-ne la presència en l’espai públic.
Pel que fa als tres grups que componen el casal, aquests es conformen segons les afinitats i dinàmiques entre els companys, mentre també es fomenta la col·laboració entre generacions. Els joves de 19 o 20 anys actuen de pre-monitors, motivant els més petits i preparant-se per assumir, en un futur, rols educatius.
Testimonis que parlen amb el cor
Els participants ho tenen clar: aquí no només es diverteixen, també creixen com a persones. Un dels joves és un noi de 18 anys que s’encarrega d’arbitrar partits de futbol i en gaudeix tant com quan juga, i troba positiu el treball en equip que implica la competitivitat: “M’agrada veure com els petits aprenen a jugar en equip, i em satisfà poder-los ensenyar a jugar col·lectivament”, diu.
Un altre jove, de 20 anys, explica que les seves activitats preferides són les estones de piscina —que aquests dies serveix com a refugi climàtic indiscutible—, i el joc de “matar”, que recentment l’acompanyen amb música. Valora que el casal de Supera’t els doni l'oportunitat de jugar aquests jocs i que a la vegada els doni l’espai que necessiten.
Un dels petits, de 10 anys, comenta que també s’ho passa molt bé els dies que ve al casal, perquè pot jugar a bàsquet i veure als altres companys.
També hi ha lloc per a les abraçades. “Si et fan un petó, aquest petó et cura tots els mals perquè saps que és el més sincer del món. És el millor regal que et poden fer”, confessa Mònica Bellido quan parla de la intensitat d’aquesta feina: exigent, però també profundament gratificant.
Un equip preparat que fa un crit per al futur
El 90% dels adults que atenem han patit o pateixen assetjament o exclusió social
Amb dues psicòlogues, una infermera, educadores i personal especialitzat, el casal acull uns 20 joves per setmana, amb edats d’entre 5 i 21 anys. La demanda, però, s’ha triplicat en només set anys. “Hem de dir que no a moltes famílies. Ens sap greu, però ens falten mans”, lamenta la coordinadora.
En aquest sentit, el casal denuncia la manca de recursos públics que es destinen a les entitats i associacions que vetllen pel benestar de les persones amb autisme. En els últims anys, i gràcies a que el TEA cada cop guanya més visibilitat, els diagnòstics precoç també han anat a l’alça. Però les institucions i les administracions no han sabut com fer front a aquesta situació que viu un dels col·lectius més vulnerables, més exclosos i més maltractats socialment: “El 90% dels adults que atenem han patit o pateixen assetjament o exclusió social”.
Les famílies, les altres protagonistes
El vincle entre el casal i la família, nodrit de confiança, transparència i amor, també és una de les prioritats per a la coordinadora i la resta de l’equip. Aquest espai segur proporciona un “respir” als pares i mares davant l’angoixa constant que comporta conviure amb l’autisme: “Tenen la tranquil·litat de saber que aquí, els seus fills són acceptats i que reben tota l’atenció necessària”, assegura Bellido.
Mentrestant, ells continuen treballant des del cor, amb una convicció que no s’acaba a l’estiu. Durant la resta de l’any, tenen en marxa el projecte esportiu i cultural que continua cada dissabte de 10h a 12h, al Club Natació Reus Ploms.