La societat més longeva de la història: la revolució que ve

“No ens podem permetre el luxe de perdre la mirada de totes aquestes dones que, després d’una vida multitasking, han arribat a una edat en què han de decidir com volen gestionar els últims anys de la seva vida i com volen arribar al final […] Crec que el cinema ens podria ajudar també a donar una pista de com es viuen aquests últims anys. Hi ha velleses lluminoses, divertides, curioses i d’altres que no”. Aquest és un fragment del discurs encoratjador i emocionant que va pronunciar l’actriu Emma Vilarasau a la gala dels Premis Gaudí en recollir el premi a la millor actriu pel seu paper a ‘La casa en flames’. Unes paraules que van ressonar i van córrer per la pólvora per qui ho deia, com ho deia i pel què deia.

Vilarasau posa el focus sobre la vellesa i l’ànim de posar-la en valor com una etapa activa, útil i plena. De fet, la longevitat s’albira com un dels grans reptes de major pes de la societat, al costat de l’accés a l’habitatge o el canvi climàtic. Un carrusel de dades n’acredita el camí que estem recorrent. Segons els càlculs dels experts, per primer cop més de la meitat de la població activa està per sobre dels 45 anys. L’esperança de vida s’està allargant fins al punt que, en arribar els 65 anys, la projecció és que les dones poden arribar als 90, mentre que els homes als 85. Més dades. Es calcula que l’any 2050 una de cada tres persones a la demarcació de Tarragona tindran més de 65 anys. De fet, en municipis com Belltall o l’Ametlla de Mar ja arriben a aquesta xifra en l’actualitat.

“L’elefant a l’habitació”

“Això no ha passat mai a la història. És l’elefant a l’habitació de la nostra societat”. Aquest és l’avís que llença Jordi Cartanyà, representant de la URV a Societat Longeva Catalunya Sud, un hub territorial format també per la Diputació de Tarragona i les quatre cambres de comerç de la demarcació. D’entrada, el canvi és terminològic perquè s’inclinen per parlar de ‘longevitat’ en lloc de vellesa’, un concepte que consideren excloent i associat erròniament a la despesa social i a les residències. El fet de viure més anys i en millors condicions de vida urgeix a fer un replantejament: s’han de fer profundes transformacions estructurals que impacti, entre d’altres, en les persones, organitzacions empresarials, municipis o el sistema de salut I s’ha de fer de forma transversal en qüestions primordials com la salut, la mobilitat o les cures.

“Hem de posar la longevitat com a eix estratègic i canviar la mirada de futur. La societat no està preparada per aprofitar les capacitats de les persones majors de 65 anys”, explica Cartanyà. Cada cop hi ha més gent d’edat avançada, més formada i caldrà atendre’n les necessitats i aprofitar-ne les virtuts. “L’economia canviarà perquè els que tindran més poder adquisitiu seran els que són a dalt de la piràmide. La idea és aprofitar els reptes i oportunitats per replantejar-nos com en cuidarem els uns als altres”, sentencia Cartanyà.

“El generador d’idees”

La piràmide d’edat s’està invertint a un ritme vertiginós i cal aprofitar que les generacions que ompliran la part superior de la piràmide i “serà la més formada de la història”, diu Cartañà. En aquest context i adscrit com una branca local del hub territorial, Reus disposa des de mitjan de 2023 de Sènior Lab, un laboratori ciutadà que vol ser “generador d’idees i motor de la innovació social”, afirma un dels impulsors de la iniciativa, Josep Abelló. “Hem decidit abordar temàtiquesassociades a longevitat i provocar les converses, els diàlegs i les reflexions davant el canvi de la piràmide d’edat”, afirma Abelló.

A l’entorn d’aquestes converses, Sènior Lab dedicarà a partir del setembre un conjunt d’activitats per posar el focus al voltant de les cures, amb una perspectiva d’acció comunitària. Un dels punts d’interès, sorgit d’un debat, és que la laboratori ciutadà ha programat per l’1 d’octubre d’aquest any –Dia Mundial de la Gent Gran– una obra de teatre documental sobre les cures. Dues col·laboradores, Angie Savall i Buenafuente, van observar que cuidaven les seves mares, d’avançada edat i, per això, han desenvolupat un muntatge escènic. “És una idea que ens ha de permetre encendre un far i que es parli de les cures ja que moltes dones es troben en l’era sandvitx.: han cuidat els fills i ara cuiden els fills i els pares”. A tot això, la coordinadora de Sènio Lab, Lídia Bonet, afegeix que “sense la mirada del laboratori no s’hagués vinculat les cures amb l’art dramàtic”.

Un ull a l’habitatge

A l’entorn de les reflexions, Sènior Lab ja té en ment un reguitzell d’idees que apunten directament a un desafiament de l’actualitat: l’habitatge per a gent gran. Malgrat ser un repte “difícil d’abordar”, explica Bonet, aquesta entitat que es presenta com a motor d’idees sap que s’ha de treballar des de tots els fronts: l’accessibilitat interna –què fem si algú va amb cadira de rodes i hi ha un graó al portal?– i l’externa. En aquest sentit, Sènior Lab pensa en desenvolupar, al costat de l’administració pública i privada, iniciatives vinculades a l’habitatges compartit. “Per què no poden viure juntes dues persones longeves, comparteixin despeses i gaudeixin de la convivència?”, es pregunta Abelló, que també planteja pisos que disposin d’espais comunitaris com servei de bugaderia, consergeria i menjador. De fet, l’Ajuntament de Reus té al cap un projecte que navega en aquest sentit, que es planteja com una alternativa als habitatges convencionals i a les residències.

Al marge de cures i habitatge, el laboratori té la mirada posada en iniciatives que impactin al món rural i, per això, han realitzat petits equips, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Baix Camp, perquè innovin de manera autònoma. Aquest febrer, per exemple, en van desenvolupar un a Duesaigües. Segons explica la coordinadora Lídia Bonet, també han desplegat una idea anomenada ‘Sèniors anònims’, en què uneixen la figura del mentor “per generar entorns relacionals” amb persones que comparteixen una mateixa inquietud, a imatge del que ja succeeix en programes de mentoria empresarials.