El retorn anhelat de la Bassa Nova de Reus: "Un lloc per trobar-se, xerrar i festejar"

Com una processó, centenars de persones van recórrer aquest dimarts el camí que transcorre per l’Escola Mowgli, des del passeig de la Boca de la Mina fins a la Bassa Nova, a tocar del camí de la Pedrera del Còbic. No es recupera cada dia un espai verd i apte per a la ciutadania. La Bassa Nova és una infraestructura que data del segle XIX i que servia per emmagatzemar i distribuir aigua per al consum humà. Les sequeres sempre han estat un mal de cap per a la ciutat i les basses en van ser un antídot al llarg de molt de temps. Durant molts anys en desús i en un estat deficient, ara l’aigua hi torna a córrer, s’ha enjardinat, hi ha zona de jocs infantils, espais de descans i un moll lúdic que permet fer-hi navegar vaixells teledirigits. També es pot trepitjar la bassa i refrescar-s'hi, tenint en compte que hi ha uns 15 centímetres d’aigua, que prové de la mina Hidrofòrica i de la recentment recuperada mina d’Almoster. Alhora, s’hi han construït grades d’obra vista i s’ha millorat el camí que comunica el Passeig de la Boca de la Mina amb el Camí de la Pedrera de Còbic, que dona accés a la bassa. L'obra ha costat poc més d'un milió d'euros.

El Josep Maria Babiloni i la Maria Teresa Porqueres són veïns de la bassa i recorden amb, certa nostàlgia, quan venien a menjar la mona de petits. «Veníem i jugàvem, com tota la canalla», expliquen, contents del resultat final. La Dulce Montalvo també rememora les tardes a la Bassa Nova. «Caminàvem per l’aigua, fèiem xip-xap, i jugàvem durant molta estona». 

Per a l’arquitecte, Xavier Gallego, la clau va ser «tornar-li la bassa a la ciutat» i concebre-la com «un espai dedicat a les persones» a partir de l‘ús de pocs materials «que ja teníem a Reus», com el ceràmic. I pensar noves idees per utilitzar l’aigua més enllà del cosum. Tal com van dir els actors que van teatralitzar la festa, estimar la Bassa Nova com un «lloc per trobar-se, xerrar i festejar».