Reus aspira a deixar el gris i abonar-se al verd: «Cal sortir de la congestió»

Que les ciutats han d’abraçar el verd no és descobrir la sopa d’all. Després d’anys en què el gris formigó i ciment era símbol de modernitat i avenç, l’emergència climàtica i les noves necessitats que se’n deriven han fet canviar el focus. Les ciutats com Reus han de tendir a buscar espais verds, sostenibles, amables, resilients, respirables i per on es pugui passejar. I Reus és un municipi «amb poc verd», constata al Diari l’alcaldessa Sandra Guaita. Les zones amb la presència de verd són escasses i la ciutadania les exigeix prioritàriament. Però no tan sols es tracta de fer zones enjardinades. «El verd no és perquè sí; està directament relacionat amb la salut física i emocional de les persones, i científicament està més que demostrat», assegura Guaita.

L’estiu que tot just s’escola és un avís a navegants, ja que coexisteix un còctel perillós: ciutat amb concentració de població, major risc d’inundacions –bona part del sòl no és permeable– i pitjor qualitat de l’aire. «La ciutadania tindrà a la ciutat de Reus més espais de convivència, més zones verdes accessibles per a la ciutadania que oferiran una millora en l’àmbit del benestar i la salut; es redueix l’estrès, fomenta activitat física i millora la salut mental», afirma al Diari el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio. Els experts ho constaten. Segons l’investigador predoctoral del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) especialitzat en espais urbans, Edgar Bustamante, «les ciutats històricament han estat més centrades en la construcció i el ciment, cosa que ha generat espais congestionats», al marge d’incidir en què «calen zones que alleugereixin aquest ambient col·lapsat, ajudin a reduir l’estrès i millorin la salut física i mental».

A Aigüesverds s’hi està construint una bassa renaturalitzada per acollir-hi biodiversitat

Tot al verd

En aquest context, Reus desplega un conjunt d’actuacions a l’entorn de RENATUReus i Reus Respira, que aspiren a renaturalitzar la ciutat. Què vol dir «renaturalitzar», un concepte que ha fet fortuna a les directrius polítiques actuals? Segons consta a la documentació d’aquests dos projectes, es tracta d’impulsar infraestructures verdes, espais d’aigua, augmentar la biodiversitat –i conservar-la–, així com millorar la qualitat de vida en entorns urbans com Reus, l’onzena ciutat catalana per població (109.000 habitants el 2024 segons IDESCAT) i amb una densitat de població de 2.081 habitants per quilòmetre quadrat.

«Tenim una ciutat molt grisa perquè la construcció dels anys 60, 70 i 80 es portava d’una manera determinada. El que ens trobem és que tenim una ciutat amb poc verd; tenim alguns espais verds grans, però en tenim poc», reconeix l’alcaldessa. En el passat recent –a principis del 2000– hi ha qui no oblida tampoc que, per exemple, la plaça de la Llibertat, en pro dels esdeveniments i la promoció de ciutat, es convertís en un espai de ciment gris i hostil a mesura que pugen les temperatures. Per a Rubio, la ciutat guanya tota mena de valors: «L’augment de les zones verdes fa que hi hagi un increment del valor immobiliari i comercial de la ciutat».

És un dels eixos del mandat –ciutat verda i sostenible– i, en aquest context, Reus té en marxa el RENATUReus, un pla d’actuacions, amb calendari previst des de juliol de 2023 fins al desembre de 2025, dotat amb 4,2 milions d’euros, dels quals el 95% està finançat amb fons europeus. És un tamboret de diferents potes, de les quals el ciutadà n’ha de notar les accions que afecten l’àmbit urbà, el dia a dia, consistent en posar verd als carrers, places i interseccions viàries. Per exemple, a la plaça de la Pastoreta i en altres ubicacions, s’hi substituirà la gespa per praderies naturals i s'hi plantaran espècies més resilients als parterres. Així es vol recuperar la coberta vegetal del sòl, reconnectar diferents nivells de vegetació i recuperar el patrimoni vegetal. També es replantaran arbustos i uns 500 arbres en diferents punts, com al Camí de Tarragona i la Riera Miró, «uns 200 de cop aviat», afirma Guaita, per guanyar més espai d’ombra.

Una bassa renaturalitzada

Fora de l’àmbit urbà, i emmarcat en el projecte V Verda per teixir una xarxa de vegetació als afores, ja està en funcionament des de l’estiu passat la macrozona verda de Clarisses, a tocar de la T-11. Al voltant de dues hectàrees que inclouen àrea d’esbarjo per a gossos, jocs infantils i mobiliari urbà. Encara que un dels projectes més ambiciosos és la creació d’una àrea de biodiversitat de 9.000 metres quadrats a l’entrada de la urbanització del Pinar, tocant al barranc de Calderons, on s’hi donaran les condicions necessàries per generar hàbitats per a aus, insectes pol·linitzadors i flora autòctona.

RENATUReus té un pressupost de més de 4 milions d’euros, finançats per Europa

També als afores, s’ha adjudicat el contracte d’obres per adequar un solar al carrer d’Astorga on s’hi faran 21 parcel·les noves d’horts humans. Situats al sud-oest de la ciutat, se sumaran a l’oferta que ja existeix al barri Gaudí i a Sol i Vista, de manera que s’estreny el vincle amb el món de la pagesia. Una de les idees més importants és la creació d’una bassa renaturalitzada a l’entorn de la Urbanització Aigüesverds, que ja està en construcció i que disposa d’un pressupost de més d’un milió d’euros. Amb una superfície de 15.000 metres quadrats, la bassa vol afavorir la biodiversitat i apropar-la a la ciutadania, en base a la recuperació i aprofitament d’aigua de l’estació depuradora d’aigües, que actualment fa cap al barranc de Mas Calbó i, així, crear un sistema de basses mitjançant tècniques de bioenginyeria. Al marge, les escoles viuran també la seva revolució verda. Quatre escoles –General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel– estan convertint els seus patis en espais més verds i amb més ombra, en detriment del formigó. D’altra banda, a la rotonda situada davant del Parc de la Festa, s’hi està intervenint en l’actualitat per captar l’aigua de la pluja que s’hi acumula i canalitzar-la cap a una àrea d’emmagatzematge superficial i contribuint a recarregar els aqüífers.

Conjugar l’habitatge

A fi i efecte de descongestionar la ciutat, l’investigador Bustamante proposa que «les administracions adquireixin edificis vells o solars privats que no estiguin construïts per naturalitzar zones congestionades». Ara bé, segons apunta, és «complicat» conjugar les necessitats d’espais verds amb les d’habitatge i afirma que, arreu d’Europa, s’ha popularitzat el concepte 'gentrificació verda', en referència al fet que les zones verdes acaben sent més cares i, com a conseqüència, «s’acaben expulsant les classes socials més desfavorides i fa que sigui un problema difícil de resoldre», afirma Bustamante, que recorda que a Reus, pel seu clima mediterrani, és «complicat» crear i sostenir zones verdes. «Requereix molta infraestructura i aigua. També cal triar bé els arbres: per exemple, els pins necessiten menys aigua, però la gent els considera “bruts”».