L’Escola Marià Fortuny de Reus transforma el pati en un refugi climàtic: "La natura convida a aprendre"

Fins fa un mes, el pati de l’Escola Marià Fortuny era dominat pel paviment i gairebé no tenia vegetació ni espais d’ombra. Ara, el projecte de renaturalització que s’hi ha dut a terme ha permès convertir la zona d’esbarjo en un refugi climàtic. L’actuació ha donat pas a un entorn verd, amb arbres, materials naturals i punts d’aigua pensats per fer front a la calor i afavorir el joc. El centre ha inaugurat oficialment aquest dijous el nou pati, després d’unes obres que es van enllestir el 31 de desembre. La intervenció forma part del programa RENATUReus, finançat amb fons europeus, que també ha transformat les escoles General Prim, Pompeu Fabra i Teresa Miquel.

«L’infant que viu en contacte amb la natura té una força més gran perquè la seva llibertat és més gran». La directora de l’Escola Marià Fortuny, Elisenda Gil, va citar aquesta frase de Maria Montessori per descriure el salt qualitatiu que representa el nou pati per al dia a dia dels alumnes. «S’ha convertit en un espai agradable i acollidor que convida a llegir, aprendre i cuidar el medi ambient», ha destacat.

Natura com a eina educativa

La directora ha subratllat que la renaturalització encaixa plenament amb el projecte educatiu de l’escola, que fa anys que aposta per l’exterior com a espai d’aprenentatge. «A l’hort ja fem classe, treballem com creixen certes hortalisses. Ara tenim encara més eines per aprendre en contacte amb la natura», va afegir. A mitjà termini, el centre aspira a poder instal·lar-hi aules a l’aire lliure -una mena de barracons- i material educatiu per entendre i cuidar el medi ambient.

Més enllà de la transformació física, els nous patis es conceben com a refugis climàtics oberts a la ciutadania fora de l’horari lectiu, especialment en episodis de calor intensa. Aquests espais ofereixen punts de confort tèrmic en barris amb dèficit de zones verdes de proximitat.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha destacat que «en lloc de patis grisos i plens de ciment, avui tenim espais verds per jugar, viure millor i estar amb els companys i companyes», tot recordant que només en aquest centre s’han plantat tretze arbres nous i més de 1.700 plantes. També va posar en relleu el projecte educatiu de l’Escola Marià Fortuny i va fer una crida perquè més famílies de la ciutat apostin per l’escola pública.

Allà on abans imperava el formigó, ara hi creixen arbres, plantes i zones de joc amb fusta, pedres, troncs i sorrals. Els paviments tous, com la sorra o l’escorça de pi, substitueixen part del ciment i afavoreixen la permeabilitat del sòl, mentre que els elements naturals d’equilibri estimulen la creativitat i el moviment dels infants.

Estímul a la creativitat

«Aquests elements naturals estimulen la imaginació de l’alumnat i la seva capacitat de creació. Per exemple, els alumnes ja han creat un circuit amb pedres on córrer i jugar», explica Mar Cervantes, directora de l’Escola Pompeu Fabra. Abans, recorda, el pati no tenia un component educatiu: «Els nens no podien jugar ni aprendre. Estem envoltats d’edificis i, a l’estiu, sense ombra, era insostenible sortir al pati». També celebra que ara els infants hagin vist insectes a la vegetació instal·lada, una escena impensable fins fa poc.

Aquests refugis climàtics formen part de la primera fase del Pla de Refugis Climàtics de Reus, que ha transformat quatre patis escolars amb una inversió d’1,02 milions d’euros. En el conjunt dels centres s’hi han plantat 55 arbres i més de 4.400 plantes.

Els projectes s’han desenvolupat amb la participació de les comunitats educatives, situant el benestar dels infants i adolescents al centre. L’objectiu és crear espais que afavoreixin el desenvolupament físic, emocional i social en millors condicions climàtiques. Tot plegat, amb una dimensió pedagògica basada en la natura i la biodiversitat.