Del formigó al verd: quatre escoles públiques de Reus estrenen patis com a refugis climàtics

Als patis de quatre escoles públiques de Reus, el formigó ha cedit protagonisme al verd. El que fins ara eren espais dominats pel paviment dur i la manca d’ombra, avui ja gaudeixen d’arbres, pèrgoles, fonts d’aigua i zones d’esbarjo. En definitiva, elements pensats per fer front als episodis de calor i combatre el canvi climàtic. Es tracta de les obres de renaturalització de les escoles General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel, que es van donar oficialment per finalitzades aquest dimarts 30 de desembre. El projecte tanca així el projecte municipal RENATUREUS, finançat amb fons europeus i destinat a reforçar la resiliència climàtica urbana.

Aquests nous entorns milloraran el benestar dels alumnes així com el seu desenvolupament emocional i cognitiu. Més enllà de la transformació física, aquests espais es conceben com a refugis climàtics. Això implica que, fora de l’horari lectiu, aquests espais podran ser accessibles a la ciutadania, especialment en episodis de calor intensa. «Estem al centre de la ciutat, envoltats d’edificis, i el paviment és tot de ciment. Quan arriba la calor, és molt feixuc», va assenyalar mesos enrere la directora de l’Escola Pompeu Fabra, Mar Cervantes.

Un projecte compartit

Tot i compartir un mateix fil conductor, cada pati presenta una solució adaptada a la realitat del centre. Els projectes s’han elaborat amb la participació de les comunitats educatives, que van poder traslladar les necessitats i inquietuds concretes. Fins i tot l’alumnat va poder dir la seva. A la Pompeu Fabra, per exemple, els desitjos expressats s’han vist palesos en el resultat final. «Volíem un pati educatiu, amb arbres, plantes i zones de terra que afavorissin l’aprenentatge també a l’aire lliure. Alguns alumnes d’I4 es preguntaven per què no hi havia insectes o papallones», explicava Cervantes.

El denominador comú ha estat situar el benestar de l’alumnat al centre del disseny, amb la natura com a eix vertebrador i amb la voluntat de promoure el respecte pel medi ambient i la biodiversitat. Els nous patis incorporen sistemes de drenatge sostenible, vegetació autòctona, elements orientats per a la fauna i zones d’ombra que milloren el confort tèrmic. També s’ha fet ús de materials més amables com la fusta. Aquesta doble condició -escolar i comunitària- els situa com a peces clau del futur Pla de Refugis Climàtics de la ciutat.

És un pati educatiu que afavorirà l’aprenentatge a l’aire lliure

La renaturalització dels patis escolars s’inscriu en una estratègia més àmplia del govern municipal, que fa de la ciutat verda un dels pilars del seu model urbà. «Busquem una ciutat més verda, sostenible i saludable, i amb la renaturalització dels patis aconseguim connectar alumnes, comunitats educatives i famílies amb la natura, alhora que adaptem aquests espais d’oci i convivència a l’augment de temperatures», defensa l’alcaldessa, Sandra Guaita.

Amb la finalització d’aquestes obres, l’Ajuntament dona per tancat el calendari del RENATUReus, iniciat el juliol de 2023 i previst fins a aquest desembre. En total, el projecte ha acumulat una inversió de 4.210.526,32 euros, finançada en un 95% amb fons europeus NextGenerationEU. El sistema de refugis climàtics, però, no s’atura aquí: la voluntat municipal és estendre aquest model a altres centres educatius i continuar avançant cap a una transformació verda de la ciutat, on l’espai públic esdevingui una eina clau de resiliència climàtica.

El gruix dels treballs s’ha executat durant les vacances d’estiu, tot i que les obres s’han allargat al primer trimestre del curs. El contracte, adjudicat a l’empresa M. I. J Grusa SA, ha tingut un pressupost d’1.027.643,31 euros, IVA inclòs, dins del conjunt d’actuacions.