Festes de Misericòrdia
El Rosari de Torxes il·lumina el camí cap al Santuari de Misericòrdia de Reus
El pelegrinatge nocturn reuneix milers de persones en silenci i pregària fins al Santuari en vigília de la festivitat
El Rosari de Torxes, un dels moments més emotius i icònics de les festes
Des de les 9 del vespre, Magí Brufau i la resta d’integrants de la Junta d’Administració del Santuari de Misericòrdia venen, a les portes del Col·legi La Salle, les torxes que il·luminen el passeig durant el Rosari de Torxes aquest dimecres 24 de setembre, vigília del dia de Misericòrdia. És, sens dubte, un dels moments més emotius i icònics de les festes de la patrona. Aquest passeig queda a les fosques: els fanals s’apaguen per a l’ocasió i tan sols s’albira la llum que desprenen els fanalets dels devots, que desfilen en processó. Al capdavant hi van la creu, els cirials i l’estendard del Grup de Misericòrdies. És el pelegrinatge devocional a la patrona. Per tradició, és un viatge cap a un indret sagrat amb la voluntat d’aconseguir la protecció o el favor diví. A Reus, aquest camí és un recorregut planer, flanquejat per plataners, habitatges i comerços, que condueix fins a la Mare de Déu. Avui pot semblar un trajecte fàcil, però les ermites i santuaris, al llarg de la història, s’han bastit en punts estratègics i carregats de simbolisme: al capdamunt d’una muntanya, en un paratge singular o en un espai amb una força especial.
En la desfilada, milers de persones avancen amb una petita candela de cera encesa a la mà. Les candeles incorporen un sistema de protecció de paper que duu estampat un dibuix de la Mare de Déu, l’escut del Santuari i la lletra de l’«Himne de Misericòrdia». Cada llum representa un anhel, un desig demanat a la Mare de Déu. Durant el camí regna el silenci, tan sols trencat per les pregàries que ressonen per megafonia. Cadascú el viu a la seva manera. És un passeig curt, però ple de simbolisme. A tots els nivells. Pels altaveus s’hi prega el rosari: parenostres, avemaries, glòries i misteris vinculats amb la vida de Jesús i la figura de la Mare de Déu. En l’anada a Misericòrdia, els fanalets o llànties simbolitzen la llum com a pont per trobar respostes i el fum, un accés al cel. «El simbolisme no només es refereix a la llum, sinó que, com que el fum va cap al cel, sembla que les nostres pregàries o accions de gràcies també pugin al cel», matisa Brufau. El recorregut es fa ràpid. Arrenca a la plaça de la Pastoreta, recorre el passeig i acaba al Santuari, on s’hi fan pregàries i es canta l’himne de la patrona. Allà, de forma individual, cada feligrès puja al cambril a venerar –tocar, fotografiar o besar– la imatge.
Un camí de pelegrinatge
«És una manera de pelegrinar i fer un petit esforç voluntari, baixant fins al santuari mentre es resa», explica Brufau. Segons ell, molts reusencs hi acudeixen per agrair favors rebuts, d’altres per demanar-ne de nous, fins i tot feina. En la fe catòlica, subratlla Brufau, «sempre hi ha d’haver un esforç» i el pelegrinatge implica «posar-se en moviment físicament i espiritualment com a part de la pregària i la devoció a la Mare de Déu». El Santuari, així, es converteix en un espai d’acollida i de pelegrinatge.
La tasca de la Junta és garantir que tot estigui a punt perquè l’experiència sigui satisfactòria. Aquesta nit, una quinzena de persones treballen coordinadament: reparteixen fanalets, col·loquen tanques i vetllen perquè cap detall no falli. Es tracta d’un acte amb una forta càrrega simbòlica que els administradors viuen amb gratitud. «És molta feina manual i intensa, però també un dels moments més icònics i bonics», destaca Brufau.