Quan les dones es van aixecar contra el patró: L'altra cara del Reus modernista

L’altra cara del Reus modernista també ha sortit al carrer. Si dissabte el protagonisme va ser per als vestits de seda i les pameles burgeses, aquest diumenge ha estat per a la classe treballadora, amb la ja tradicional manifestació obrera a càrrec de l’Associació Mandríl·lia i el Casal Despertaferro. Ambientada en el 1915, la comitiva ha representat la convocatòria d’una vaga general en suport a les centenars d’obreres del tèxtil acomiadades de la fàbrica del Vapor Nou de l’industrial Josep Maria Tarrats, després de reclamar més drets laborals i la reducció de la jornada.

Abillats amb camises, espardenyes, armilles, faixes negres o boines, els manifestants han desplegat pancartes i han clamat consignes com «Sous dignes», «Amunt la classe obrera, avall el patró» o «8 hores de treball, 8 de son i 8 de vida». En el marc de la Festa Modernista Reus 1900, tampoc hi han faltat els retrets i picabaralles amb els burgesos, que els titllaven de «ganduls», mentre els obrers responien llençant verdures. Els cants a favor de ‘La Internacional’ i els crits de «Readmissió de les treballadores!» han fet reviure l’esperit de lluita que va marcar el moviment obrer de començaments de segle.

La manifestació s’ha tancat amb la lectura d’un manifest que ha recordat la jornada de vuit hores, assolida internacionalment el 1886 a Chicago, i que reivindicava la memòria d’aquelles dones que van perdre la feina per exigir condicions dignes. Tipògrafs, fusters, ferrers, peons d’indústria i pagesos han representat els oficis que sostenien la ciutat: «Per retratar el 1900 cal fer-ho completament. No només s’hi val posar gent ben mudadeta. Qui va construir totes les cases i feia possibles els luxes dels burgesos era el poble», ha expressat Xavier Mèlich, membre de Mandríl·lia i del Casal Despertaferro.

Teatre de carrer i visites teatralitzades

La manifestació s'ha tancat amb la lectura d’un manifest que va recordat la jornada de vuit hores, assolida internacionalment el 1886 a Chicago, i que reivindicava la memòria de tothom qui va perdre la feina per exigir condicions dignes. «Per retratar el 1900 cal fer-ho completament. No només s’hi val posar gent ben mudadeta. Qui va construir totes les cases i feia possibles els luxes dels burgesos era el poble», ha expressat Xavier Mèlich, membre de Mandríl·lia i del Casal Despertaferro.

Paral·lelament, també a la plaça del Mercadal, el Teatre Bravium ha tingut representació amb una obra de carrer titulada ‘Titot’, una forma col·loquial d’anomenar el gall d’indi. A l’escena, un criat és enviat a buscar l’animal, però com que no sap què és, el demana a una parada del mercat de verdures. «És important que a la festa també s’hi representin la pagesia i la classe baixa: eren les predominants a Reus», coincideixen els participants de l’escena.

Per retratar el 1900 cal fer-ho completament. No només s’hi val posar gent ben mudadeta. Qui feia possibles els luxes dels burgesos era el poble

Un altre dels plats forts del diumenge ha estat la visita dinamitzada al Palau Bofarull, amb l’obra ‘L’origen del boom de l’aiguardent’, on s’ha ha explicat com Reus va convertir-se en un dels principals productors d’aquesta beguda. Així, la representació va detallar com, entre els segles XVIII i XIX, molts pagesos es van enriquir elaborant i exportant aiguardent cap al nord d’Europa i Amèrica, després de la crisi vinícola francesa provocada per la fil·loxera. Reus es va consolidar com un dels grans mercats internacionals d’alcohol i vins, d’aquí la icònica dita: ‘Reus, París, Londres i el carrer de Monterols’.