Parc Natural de les Muntanyes de Prades: 9 de cada 10 propostes ciutadanes s'han inclòs al projecte

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena serà el segon més gran de Catalunya i el quinzè que es crea al país. Amb una extensió de 43.700 hectàrees repartides entre 24 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat, el Govern preveu aprovar-lo definitivament durant el 2026. Tot i això, tal com declara el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, «no sempre tot pot estar a gust de tothom» i ha implicat que durant el seu procés de creació hi hagi hagut veus detractores que han intentat aturar el projecte.

Des de la Generalitat s’ha seguit el procediment amb el suport d’una àmplia majoria dels ajuntaments que formaran part del futur Parc Natural, a banda d’obrir diversos processos participatius perquè la ciutadania pogués dir-hi la seva. De fet, segons dades del Departament, de les 755 aportacions vàlides rebudes, gairebé 9 de cada 10 s’han incorporat totalment o parcialment al projecte. En concret, el 77,6% s’han integrat directament, el 9,7% es derivaran a altres instruments o a la gestió futura del parc, i només el 12,7% no s’han inclòs per motius de competència, viabilitat o coherència normativa.

Els contraris

Tot i aquest procés on tothom qui va voler va poder dir-hi la seva, un sector de la població va mostrar el seu qüestionament sobre el futur Parc: van ser entitats i ajuntaments del Priorat. Aquests al·leguen que la nova protecció i els límits que s’han establert sobre el mapa suposen un perill per al sector agrícola i ramader del territori.

El primer gran exemple és l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, que el passat juliol va rebutjar entrar al Parc Natural de les Muntanyes de Prades, tot apuntant que «els models de governança del futur parc suposarien una pèrdua total de la capacitat de decisió i de gestió» del terme municipal i que l’ajuntament assumeix els compromisos de conservació mediambiental i biodiversitat. De moment, és l’únic municipi que ha rebutjat de manera formal entrar a formar-ne part.

També algunes entitats del territori han mostrat la seva negativa. Arrel d’aquest descontent, es va crear una nova plataforma crítica amb aquesta nova protecció de les Muntanyes de Prades. La van batejar com «Les Veus de les Muntanyes» i són crítics amb la gestió que s’està fent a l’hora d’implementar el Parc. «S’ha de comunicar a tots els titulars de les terres que es vol fer el parc, cosa que no s’ha fet, i l’òrgan de governança ha d’estar gestionat per la gent del territori», va apuntar Eduard Escolà, portaveu de l’entitat, el dia de la presentació de la plataforma.

El portaveu va destacar que de les vora 44.000 hectàrees previstes del parc, un 88,7% són de titularitat privada, i ha considerat que «com a mínim haurien d’haver informat» els propietaris. «Obviar aquest pas és una falta de transparència», va subratllar. Una qüestió que Sargatal (secretari de Transició Ecològica) ha assegurat al Diari que tenen previst millorar i tenir més en compte tots aquests agents.