Neix una Plataforma crítica amb com es gesta el parc natural de les Muntanyes de Prades

Entitats del sector primari, organitzacions d'arreu de Catalunya com Boscat o País Rural i propietaris dels boscos han creat la plataforma Les Veus de les Muntanyes, que es mostra crítica amb com s'està gestant el parc natural de les Muntanyes de Prades. "S'ha de comunicar a tots els titulars de les terres que es vol fer el parc, cosa que no s'ha fet, i l'òrgan de governança ha d'estar gestionat per la gent del territori", ha apuntat Eduard Escolà, portaveu de l'entitat. Les Veus de les Muntanyes s'ha presentat aquest dijous a Cornudella de Montsant (Priorat) en el marc d'una jornada organitzada pel consistori on hi han participat experts en gestió forestal i propietaris.

Escolà ha afirmat que "l'única manera que l'administració escolti és anar de manera unificada". El portaveu ha destacat que de les vora 44.000 hectàrees previstes del parc, un 88,7% són de titularitat privada i ha considerat que "com a mínim haurien d'haver informat" els propietaris. "Obviar aquest pas és una falta de transparència", ha subratllat. El col·lectiu no s'oposa a la creació del parc, però no estan conformes en com s'està desenvolupant. "El territori hauria de gestionar aquest parc natural", ha dit, i ha reclamat que "almenys l'òrgan del governança" estigui format per persones de l'entorn.

Paral·lelament, Escolà ha apuntat que "el sector primari està abocat a un procés de burocràcia molt costós" i que entrar en un parc natural suposarà "haver de fer una part extra de burocràcia" a nivell de demanar uns permisos "que a vegades poden sortir denegats". En aquest sentit, ha afirmat que en altres indrets de Catalunya ja es produeixen aquestes situacions.

El municipi que ha estat més crític amb la manera en com s'està creant el parc natural és Cornudella de Montsant. Per extensió seria el segon municipi amb més hectàrees, però per ara ha rebutjat formar-ne part. De fet, la localitat ja té part del terme dins un altre parc, el de la Serra de Montsant i són conscients del què suposa conviure amb aquesta figura. "Els problemes són molt diversos. El que volem és que la massa social i l'economia del nostre territori no es vegin perjudicats. Coneixem les limitacions que això ha comportat i el parc natural de les Muntanyes de Prades és un megaprojecte que necessitarà una inversió important i la partida prevista per la Generalitat no la preveu", ha assegurat Meritxell Cardona, alcaldessa de la localitat.

Entre els arguments de Cornudella de Montsant hi ha que el parc podria suposar un fre als seus dos motors econòmics: l'agricultura i el món del vi i l'escalada, que genera un impacte econòmic de 6 milions d'euros anuals al poble, que rep cada any 250.000 visitants, segons dades municipals.

Sessió informativa

En la sessió informativa d'aquest dijous hi ha participat el catedràtic en Enginyeria Forestal per la Universitat de Lleida, Victor Resco de Dios, que ha destacat que a nivell mundial hi ha hagut un increment de superfície cremada entre el 2017 i el 2022 però que "encara no s'han batut rècords" històrics. Tot i això ha alertat que les temperatures "cada vegada seran més altes" i que l'increment de matèria combustible als boscos combinat amb més estrès hídric dels arbres provocaran incendis més potents.

Resco de Dios ha estat molt crític en com s'han gestionat els parcs naturals catalans. "S'han homogeneïtzat els ecosistema, en part perquè s'ha perdut la ramaderia extensiva i això fa perdre biodiversitat. Fer parcs naturals per si sol no serveix de res, l'important és la gestió que s'hi fa", ha expressat. El catedràtic ha defensat que "la gestió forestal és més efectiva que la protecció" dels espais naturals, tant a nivell de prevenció de focs com de manteniment de biodiversitat. A més, ha afegit una dada: "a Europa avui és nou vegades més probable que cremi una urbanització que està al costat d'un bosc protegit que no pas una que estigui al costat d'un bosc no protegit". Finalment, ha apuntat que per millorar la biodiversitat dels parcs la millor manera és "que el gestionin les comunitats locals".

Un altre del participants ha estat Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, que ha comparat el sistema català de parcs naturals amb el francès. "Allà són els ajuntaments i els seus habitants els que fan un projecte i demanen els parcs. Aquí és al contrari, ens ve de dalt", ha assenyalat. A més, ha posat de relleu la paradoxa que "la llei diu que els propietaris dels terrenys són els responsables de la gestió" però que paral·lelament cada vegada "hi ha més limitacions" per dur a terme actuacions als boscos.

Àlex Serrahima, president de País Rural, que ha afirmat que "avui a Catalunya els parcs naturals no funcionen". "Poden ser bones eines, però tal com estan fets avui, no ho són", ha etzibat. A més, en referència al parc natural de les Muntanyes de Prades, ha assegurat: "des de fora no entenem com a Prades estan acceptant aquesta forma d'entendre un parc com una entitat paral·lela conservacionista i no com una entitat de transformació del sector primari".

Finalment, Josep Maria Vila d'Abadal, en representació de la silvicultura, ha remarcat que els parcs naturals "no funcionen ni per als pagesos, ni per als silvicultors, ni per als naturalistes ni per a la conservació". "Els boscos els hem portat els gestors de generació en generació i si es volen protegir és perquè fins ara s'han conservat; i això nosaltres sabem fer-ho", ha destacat. I ha tancat: "perquè existís el parc de Yellowstone (Estats Units) van expulsar els indígenes; i perquè existeixi el parc natural de les Muntanyes de Prades us han d'expulsar a vosaltres", ha manifestat en relació als veïns de la zona.