El català i Antoni Gaudí: anàlisi del passatge més controvertit del ‘Trencadís’ de Reus

L’espectacle Trencadís: de la natura a la llum, impulsat per la Federació Espanyola de Patinatge i presentat el 3 de gener al Pavelló Olímpic de Reus, proposa una recreació artística i biogràfica d’Antoni Gaudí que obre interrogants sobre diversos episodis rellevants de la seva vida. El Diari ha consultat tres especialistes per analitzar els punts més controvertits del muntatge: l’ús de la llengua catalana per part de Gaudí, els viatges que se li atribueixen al sud d’Espanya i a França, i la incidència de la Primera Guerra Mundial en l’evolució de la Sagrada Família.

Els experts convidats són Josep Maria Tarragona, biògraf de referència de l’arquitecte i autor de nombrosos treballs, inclosa la positio de la causa de beatificació; Concepció Peig, investigadora amb més de dues dècades d’estudi de l’obra de Gaudí i Jujol i coautora de Gaudí a Tànger sobre el projecte franciscà no executat; i Francesc Xavier Fortuny, periodista i divulgador.

Detingut per negar-se a canviar al castellà

El passatge més polèmic de Trencadís és el moment en què es mostra un vídeo generat per Intel·ligència Artificial en el qual Gaudí para en castellà. L’arquitecte sempre va mostrar un ferm compromís amb la llengua catalana. Tarragona recorda, i es recull a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, que la policia el va detenir durant la dictadura de Primo de Rivera, l’11 de setetembre de 1924, per negar-se a canviar al castellà. L’arquitecte volia anar a l’església dels Sants Just i Pastor, a Barcelona, a la missa en honor dels caiguts el 1714. «Quan va voler entrar, hi havia policia a la porta. Ell va respondre en català a la policia, que li parlava en castellà. Se’l van endur al calabós», rememora.

Gaudí va estudiar en castellà –el català estava prohibit a l’escola, l’institut i la universitat– i el parlava en el seus viatges a Madrid, Lleó, Burgos o Màlaga. «Que Gaudí parlés en castellà en l’etapa adulta», apunta Tarragona, «és incoherent» perquè «a Catalunya parlava sempre en català». Mostra d’això és que mantenia l’ús de la llengua quan es dirigia al rei Alfons XIII, perquè considerava que els alts càrrecs estatals havien de parlar en català a Catalunya, diu Tarragona. També emprava el català en els seus diàlegs amb l’escriptor Miguel de Unamuno. El divulgador Xavier Fortuny, tot i considerar «una errada» que Gaudí parlés en català al muntatge, creu que «tot s’ha tret de polleguera» perquè «un espectacle es pot fer amb la llengua que es vulgui».