La icònica casa modernista de Reus que està en venda

La Casa Grau Pla, ubicada al carrer Sant Joan, declarada com a bé cultural d’interès local i que forma part de la Ruta Modernista, està en venda per 700.000 euros. Es tracta d’un immoble de gairebé 500 metres quadrats dividits en els baixos comercials, dues plantes majestuosos que havien estat habitatges i unes golfes amb terrassa.

L’estat actual és en desús ja que, per exemple, el darrer negoci que havia ocupat el local comercial va ser el Santiveri, dedicat a l’alimentació, salut, neteja de la llar i cosmètica ecològica. Tal cal dir que la propietat va tapiar els accessos a l‘immoble per evitar ocupacions.

Tal com explica Pere Cochs, d’OTA Cochs Immobiliària, la propietat actual volia fer-hi un hotel boutique, però «finalment va desistir de la idea». Per als amants dels records, Cochs rememora que a la porteria hi havia una Administració de la Loteria, encapçalada de la senyora Aurora, una dona molt estimada a la zona.

Un tomb per la història

La construcció de la Casa Grau Pla el 1910 s’emmarca en un moment en què Reus, tot i ser centre important de producció tèxtil, s’havia estancat als 27.000 habitants per darrere de Barcelona, Tortosa i Sabadell.

El corrent arquitectònic del Modernisme arribava al final (1890-1910) i, a la capital del Baix Camp, el fet de construir-se una casa era sinònim de puixança econòmica, tal com apunta Joan Velasco, d’ANS Educació, que inclou aquest edifici dins la Ruta Modernista que organitza pel centre de la ciutat.

L’impulsor és Miquel Grau Cabré, baró de Llorach i casat amb la pubilla dels Pla, que dona nom també a la casa. «La família Grau, originària de Riudecols, tenia moltes terres i una manera de distingir-se era fent-se cases», concreta Velasco. Per això, Grau va contactar amb Pere Caselles, l’arquitecte municipal d’aquell moment i «qui movia les cireres».

Pel que fa a la Casa Grau Pla, Velasco en destaca les característiques sinuoses que predominen i els motius vegetals que apareixen tant a la façana com als mosaics de l’escala principal. «Va fer un viatge a Brussel·les i va quedar meravellat per l’art noveau, d’on va extreure els motius vegetals i les obertures amb arc de semicercle», assenyala.

Al voltant dels emmarcaments de les obertures també s’hi s’estén una decoració de motius vegetals. A les portes de la planta baixa destaquen branques i fulles de llorer, al·lusió directa al títol de baró de Llorach del propietari. Dues franges horitzontals, ornamentades amb fulles i fruits de castanyer, assenyalen el nivell de la planta noble i del primer pis.

La façana presenta majoritàriament un estucat que imita un aparell de pedra regular, mentre que la planta baixa és de pedra natural. També s’hi poden observar dos medallons: un amb les inicials MG del propietari i un altre amb l’any de construcció, 1910.

El coronament, de formes sinuoses, incorpora entre la decoració vegetal la presència de figures de dracs.

L’arquitecte Pere Caselles

L’encàrrec el va agafar Pere Caselles (Reus, 1936), un personatge històricament eclipsat per dues figures rellevants com Lluís Domènech i Montaner i Antoni Gaudí, però amb una vasta producció arquitectònica a la ciutat, on va exercir com a arquitecte municipal des de 1891. És autor, entre d’altres, de múltiple obra civil com l’Escorxador i el Velòdrom, i d’obra privada com la Casa Punyed, la Casa Laguna o la Casa Tarrats.

Pere Caselles va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal entre 1891 i 1930, un període extens que li va permetre incidir de manera directa en l’evolució de l’urbanisme local. En aquells anys, l’impuls econòmic de Reus es va traduir en l’aixecament d’un volum notable d’edificacions públiques i privades. Habitatges, escoles, instal·lacions industrials i diversos equipaments municipals van créixer sota la influència de les corrents modernista i noucentista, amb nombrosos projectes que porten clarament l’empremta de Caselles.