Reus Ocult: Unes visites vives per a recuperar records estancats

Diumenge al matí. Detecto dues cues al voltant de l’Església Sant Bernat Calvó: la de la xurreria i la de Reus Ocult. Dues maneres diferents de gaudir d’un matí de diumenge.

El barri Fortuny i la seva història han estat una de les apostes de l’organització per a l’edició d’enguany. Un barri que va néixer als anys cinquanta, quan Reus volia sortir de la decadència després de la Guerra Civil. També una visita una mica diferent del que estan acostumats en els onze anys que fa que funciona Reus Ocult: una visita en un espai obert, pels carrers del barri i parlant de l’arquitectura que es va alçar on abans hi havia finques i camps.

Amb Joan Bertran com a alcalde, l’any 1952 es decideix crear un nou barri al sud de la ciutat. Estava pensat per acollir tota la gent que, després de la Guerra Civil, vivia en pisos i habitacions compartides i, alhora, per rebre la població migrant d’altres parts de Catalunya i de l’Estat que venia a Reus com a mà d’obra.

La visita començava al cor del barri, a l’actual plaça de Gabriel Ferrater i Soler, davant de l’església de Sant Bernat Calvó. Un espai que després també es va poder visitar i que va ser tot un referent arquitectònic quan es va construir. El guia, una persona voluntària de l’entitat Espais Ocults, començava explicant la història del barri: «Es van fer 196 habitatges en un total de 13 blocs. Sabeu quant van tardar? Només 10 mesos. Imagineu una obra d’aquestes dimensions avui dia quant tardaria», comentari que va provocar les rialles dels visitants.

Passejant pels carrers més cèntrics del barri Fortuny, el guia explicava les característiques dels blocs i també dels seus carrers. «Recordeu que us havia dit que abans aquella zona eren finques i camps? Doncs molts dels arbres que es mantenen avui dia són originals de l’època. Ara bé, no tots. Una veïna del barri ahir va intervenir i va especificar que no tots ho són. Aquest mateix (érem a la glorieta de les Canàries) es va plantar posteriorment», explicava el guia. Aquella mateixa veïna de la qual parlava treia el cap per la finestra en aquell moment, escoltant què deia el guia sobre ella. Davant d’aquesta situació curiosa i graciosa, vaig preguntar si havia vingut molta gent del barri a escoltar la història del lloc on viuen. «Molta. De fet, molta gent ha anat afegint anècdotes i dades que a nosaltres, en moltes ocasions, se’ns escapen», assegurava el guia.

La meva ruta per les visites de Reus Ocult va continuar per l’Escola Pompeu Fabra, un edifici de Pere Caselles inaugurat l’any 1928. «Hi ha algun exalumne en aquest grup?», preguntava la guia abans de començar la visita. Va tornar a aparèixer aquest sentiment de pertinença amb el patrimoni reusenc.

A banda de l’edifici, ple de lluminositat i de l’estil particular de Caselles, els visitants vam poder conèixer més sobre l’entorn de l’escola. Per exemple, que al costat hi havia abans l’edifici dels jutjats. En un moment determinat de la visita, una persona va preguntar a la guia si, abans d’haver-hi aquest edifici i l’escola, hi havia alguna mena de sanatori. «Doncs no ho sé, però ho investigarem. Tot el que ens dieu ens ho anotem i ens acabem nodrint dels apunts que ens feu el públic, any rere any». Reus Ocult parla de racons amagats, però que ara estan més vius que mai.