Aprendre a tocar un instrument i fer ciutat: les tunes tornen a fer vibrar Reus

En només tres mesos, el Josep Lluís Coscollola ha après a tocar la guitarra. Una fita compartida amb els seus companys de quart d’ESO de l'Institut Domènech i Montaner que formen part de la tuna del centre. Aquesta tradició, element indestriable del patrimoni cultural de Reus, ha demostrat que continua ben viva aquest dimecres 28 de gener, festivitat de Sant Tomàs d’Aquino. “És una experiència molt enriquidora. Ha requerit dedicació i hores d’assaig fora d’horari lectiu, però hem fet molta convivència entre tots. És una experiència que passa un cop a la vida i s’ha de gaudir” , ha indicat el reusenc.

Abillats amb la indumentària tradicional de les tunes, amb capa negra i cintes de colors, els alumnes s’han fet notar pel centre de la ciutat amb diverses cantades clàssiques com els Clavelitos o Cielito lindo. El so de les guitarres, les bandúrries, l’acordió i les panderetes ha impregnat els carrers de Reus en un recorregut compartit amb altres instituts de la ciutat, que ha fet parada a l’Ajuntament. Tot plegat, encapçalats per un estendard que identifica cada centre. “És molt bonic perquè ens dediquem i intercanviem les cintes. Només pensar a qui li donaràs i preparar la cinta pensant en aquella persona ja és especial”, ha relatat l’alumna Gemma Pluvinet.

L’origen de les tunes s’associa als sopistes, universitaris de l'edat moderna  que cantaven per un plat de sopa

Més enllà de la recaptació de fons per al viatge de final de curs -i de secundària-, la tuna s’ha convertit en un espai de convivència on es barregen classes, es creen vincles i es reforça el sentiment de pertinença a la ciutat. L’origen de les tunes -o estudiantines- es remunta als universitaris pobres de l’edat moderna, coneguts com a sopistes, que cantaven per aconseguir un plat de sopa i sostenir-se econòmicament. A Reus, la presència d’estudiantines està documentada des de principis del segle XX, amb grups que recorrien els carrers en celebracions populars i festives.

El repertori beu de la tradició popular. Les panderetes assumeixen el protagonisme amb petites coreografies que acompanyen la cantada. El Domènech i Montaner ha incorporat una cançó en català, La bella nit, una peça d’arrel reusenca composta pel músic Ramon Ferré Briansó. Les veus han fet ressonar els passadissos de l’Ajuntament sota la mirada còmplice de les autoritats municipals, una resposta que s’ha repetit també entre el públic del carrer.

Les tunes s’han convertit en una eina per fer ciutat. Una tradició que ha anat passant de promoció en promoció i que estreny les relacions. “Uneix molt el grup. Jo hi ha gent amb qui no havia parlat mai i ara tenim molt bona relació”, sosté Pluvinet. Tot i que aquest any no han estat un grup especialment nombrós, confien que la tradició continuï mantenint viva la flama que la caracteritza.