A l’aigua del pantà de Riudecanyes, ‘hola i adéu’

Quedaven pocs minuts per a les vuit del matí i l’ambient a la presa del pantà de Riudecanyes no era l’habitual. Amb la calma que caracteritza anar pel món tan d’hora, moltes persones esperaven pacientment a la barana de la presa. Si estem acostumats a veure com la gent s’atura a admirar l’aigua del pantà (ara que torna a estar ple), en aquesta ocasió era diferent: tothom mirava cap al mar. Quedava poca estona per viure un moment que feia molt que no es veia, i aquella era la posició que pertocava: mirar la part exterior de la presa per veure com les comportes s’obrien i deixaven sortir l’aigua emmagatzemada.

«L’obertura de comportes de la presa és un exercici que es fa cada any. El que passa és que des de l’any 2020 no ho fèiem amb aigua, perquè no n’hi havia», explicava l’administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Miquel Àngel Prats. D’aquesta manera, s’ha aprofitat la situació actual per fer-hi passar aigua, que feia temps que no hi circulava. Aquesta maniobra controlada, per tant, no tenia res a veure amb el fet que el pantà estigués al 100% ni amb la necessitat de desembassar aigua per alleugerir la pressió de la presa: «El pantà té un sistema de desembassament natural per sobreeiximent al lateral; si s’arriba al 100% i l’aigua ha de caure, pot fer-ho sense límits i sense perill», remarcava.

L'aigua va sortir puntual a les 8.17 hores del matí, amb força i sediments

L’alcalde de Riudecanyes celebrava que el pantà torni a estar en bon estat. «Per a nosaltres és un missatge de tranquil·litat», deia Ernest Roigé. Aquest mateix poble va patir greus problemes amb l’aigua potable i, fins i tot, a la d’ús domèstic: es van arribar a limitar les dutxes i l’ús d’aquest recurs a les cuines per la poca salubritat que tenia.

De la mateixa manera que feia sis anys que el pantà no obria comportes amb aigua, també feia sis anys que no es veia tan ple. Arribar al 100% de la capacitat contrastava molt amb la imatge d’un pantà buit fa només dotze mesos.

Fa una setmana que l’embassament va experimentar un canvi espectacular pel que fa al seu nivell. El pas dels últims temporals ha estat essencial per veure aquest ‘abans i després’. Només dos dies després d’assolir el nivell màxim d’aigua, ja s’obrien comportes. Amb l’aigua acumulada, va ser un ‘hola i adéu’.

El moment de l'obertura

Després de fer les comprovacions pertinents, a les 8.17 hores es va sentir un so llunyà a la presa, acompanyat d’una lleugera tremolor. L’aigua començava a rajar. La potència amb què sortia es pot imaginar, amb tants litres acumulats al darrere (5,312 hm³ es diu ràpid). Igualment, es pot imaginar el color de l’aigua que sortia per la comporta: sis anys de sediments acumulats al fons del pantà. Si em pregunten, jo no m’hi hauria banyat.

L’obertura de la primera comporta va durar menys de deu minuts. Al cap de poca estona, se’n va obrir la segona, seguint el mateix ritual: so, tremolor, aigua amb força i un color sospitós. També va estar durant poca estona obert.

Com va quedar l'embassament?

En acabar la maniobra, el pantà havia baixat molt poc el seu nivell: del 100% va passar al 99,5%. Ara bé, en acabar el dia ja havia tornat a ascendir fins al 99,8%. El que sí que va créixer de cop va ser la riera de Riudecanyes: Protecció Civil ja va avisar als municipis implicats que controlessin els accessos a la riera ja que creixeria el cabal de cop i volien evitar el pas de vehicles mentre l’aigua baixava fins a Cambrils i, així, arribar al Mediterrani.

Tot i que l’exercici hagi estat poc notori pel que fa al nivell de l’aigua, el rerefons no ha agradat gaire a molts. Sembla que hem escarmentat després de la sequera. Usuaris de les xarxes socials i entitats han manifestat el seu dubte i rebuig davant el fet que tota l’aigua que surt de Riudecanyes (sigui de manera natural o en desembassaments com el d’ahir) vagi directament a parar al mar.

Sembla que alguna cosa ha canviat en nosaltres. Sabem apreciar encara més l’aigua que abans? Tots aquells que miraven com l’aigua sortia de Riudecanyes segurament ho feien amb el cor una mica encongit, amb un déjà-vu del que la sequera ha fet a casa nostra aquests últims anys.