Primer Pla de Barris a Reus: quins projectes es van executar i quins van quedar pendents?

Contrast entre un habitatge abandonat i un de rehabilitat al carrer Gornals, al barri del Carme de Reus. foto: alfredo gonzález

El Carme va ser un dels tretze barris seleccionats de Catalunya per beneficiar-se del primer Pla de Barris, aleshores conegut com a llei, per dur a terme una reformació urbanística integral al nucli històric de Reus. Els habitatges del Carme havien quedat degradats i buits, ja que la majoria s’havien construït abans del 1930 sense cap rehabilitació. En total s’hi van destinar més de 16,5 milions d’euros –el 50% sufragat per l’Ajuntament– amb l’objectiu de fer un barri més obert i connectat amb els ravals.

Bona prova d’això és la remodelació de la plaça de la Patacada, la creació del Casal de les Dones, l’enderroc d’habitatges obsolets per guanyar espai públic, o la implantació de la recollida pneumàtica de residus i la fibra òptica, en un moment en què cap altre barri de Reus en disposava. En total, es van adequar més de 14.700 m² de via pública.

Però la crisi financera de 2008 va deixar pel camí intervencions com la remodelació dels carrers Sant Benet i Vapor Vell o l’adequació de la part posterior de l’Orfeó Reusenc. També van quedar pendents alguns passos per millorar la mobilitat al barri, com l’obertura entre els carrers Sant Francesc i Sant Benet, o un altre que havia de partir del carrer del Sol i sortir al Raval de Jesús, a tocar de la plaça de Prim.

Gran part d’aquests projectes es faran realitat abans del 2030 gràcies a l’aprovació per part del Govern del nou projecte d’urbanització del barri del Carme, impulsat per l’Ajuntament. La inversió prevista és de 9 milions d’euros i el pla inclou la construcció de 37 habitatges de protecció oficial, un nou Centre d’Atenció Primària vinculat al CAP Sant Pere, un aparcament soterrat i la transformació de l’espai públic entre els carrers del Vent i Sant Jaume.

D’altra banda, la convocatòria de 2009 va beneficiar els barris de Sol-i-Vista i la Immaculada, amb un projecte conjunt de rehabilitació urbana. D’un pressupost inicial de prop de 13 milions d’euros, finalment només se’n van executar 1,8 milions. Tot i això, la injecció econòmica va permetre millores substancials a Sol-i-Vista, com la renovació del paviment, la instal·lació d’un nou clavegueram i la reforma viària de l’illa central del barri.

La intervenció va deixar igualment empremta a la Immaculada, amb l’obertura de nous carrers que van afavorir l’accés amb la resta de la ciutat i van canviar la percepció d’aïllament del barri.

Què va quedar pendent?

Més enllà dels deures ja esmentats, el president de l’Associació de Veïns l’Harmonia del Carme, Josep Machado, va impulsar la comissió d’obres del barri per identificar habitatges degradats en carrers com Sant Antoni, la Girada, Sant Esteve o del Sol, on la Llei de Barris no va preveure cap enderroc.

«Hem aconseguit revifar el barri», expressa Machado amb orgull. Delineant tècnic de professió, actua com a intermediari entre propietaris i inversors. «En els darrers cinc anys s’han incorporat unes 400 famílies noves al barri, gràcies a la reforma d’immobles antics en carrers com Sant Pancràs o Sant Joan».

Rosi Espigares, la seva homòloga al barri Sol-i-Vista, lamenta que no s’executés la canalització de la riera, un projecte clau per connectar el barri amb el centre. «Hi ha molta vegetació sense controlar que toca amb les cases del perímetre i no es garanteixen unes condicions mínimes de salubritat». Alhora, adverteix que, en cas de pluges intenses o una DANA, el risc de desbordament augmenta. «Es van fer coses importants, però va quedar coix: no es va fer la més necessària».

A la Immaculada, la seva portaveu veïnal, Esperanza Torrijos, celebra que les actuacions executades van millorar el barri i en van facilitar la mobilitat interna. Tot i això, confia que algun dia es faci realitat el projecte que connecti Sol-i-Vista amb la Immaculada mitjançant un pont que creui la riera fins al Parc de la Festa.