«Els pregons plasmen què som i tot allò que sabem»

La consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, la reusenca Tània Verge, serà la pregonera de la Festa Major de Sant Pere de Reus d’aquest any. Pronunciarà el seu discurs demà dijous 24 de juny (20h). Els reusencs i reusenques podran seguir-lo de forma telemàtica, des de Canal Reus TV i les xarxes socials de Reus Cultura. 

Val a dir que, durant el pregó, es repartirà la postal de la Festa Major, número 46; protagonitzada, en aquest cas, per la imatge del bust reliquiari de Sant Pere, amb motiu del seu 325è aniversari. En finalitzar l’acte, es procedirà, d’altra banda, a fer el lliurament del Tro de Festa d’aquest 2021. Quan acabi el pregó, des del campanar, hi haurà Toc General que anunciarà l’inici de la Festa Major de Sant Pere.

Com va rebre esdevenir pregonera enguany?

És un privilegi i un orgull. És molt important que el lloc on he nascut i que m’ha vist créixer vulgui comptar amb mi per tal d’elaborar el pregó i compartir-lo amb la ciutadania reusenca. 

El fet de ser anomenada pregonera també me n’ha portat, de records; de com he viscut la Festa Major al llarg de la meva vida. Al cap i a la fi, fas un repàs de com han estat les celebracions. 

Quins records té de la celebració de Sant Pere? 

Recordo que, de petita, vivia la festa en l’entorn més familiar; l’assumpte va canviar quan vaig arribar a l’adolescència, estava més al cas dels concerts que es durien a terme i de tota la música que podria escoltar. Ja entrada a l’edat adulta, l’he viscut d’una manera més familiar i, d’alguna manera, l’he reviscuda des d’una altra òptica amb les meves nebodes. 

Quin és l’acte que més li agrada de Sant Pere?

Un acte que recordo que esperava i espero amb il·lusió, any rere any, és la pirotècnia musical. 

Quines seran les línies a partir de les quals articularà el seu discurs?

Crec que tot pregó ha de connectar amb una vivència personal, en la qual la ciutadania s’hi pugui veure reflectida; has d’aconseguir que li desperti records. Abordaré temes que aniran des de les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19 fins a qüestions relacionades amb la igualtat, les desigualtats socials, així com les polítiques que s’apliquen en relació amb la solució d’aquests assumptes.

Com recorda la festa de l’any passat amb l’arribada de la pandèmia?

De fet, no la vaig viure de totes totes. Més enllà que era tot ple de restriccions, recordo que estava impartint un curs en línia. 

N’haurà vist altres, de pregons a la ciutat; en té algun com a referent o cap que l’hagi commogut, potser?

N’havia vist molts, però un tret que trobo important és que els pregons no tenen una plantilla concreta. Són molt personals, plasmen què som, tot allò que sabem i hi copsem coneixements derivats de la nostra professió. Els pregons han de tenir un regust particular, són teus i has de demostrar que hi ha una especificitat. Hi ha d’haver una relació amb la ciutat i la festa.

Malgrat no haver-hi un model a seguir, perquè cada pregó és un món, què creu que no ha de mancar-hi mai?

Cada discurs ha de tenir un lligam amb la ciutat. Hi ha qüestions que comparteix tota la ciutadania. Aconseguir encabir determinats termes al text, fa que aquesta hi connecti. Fer un pregó significa generar complicitats, per tal d’assolir el repte de què s’emmirallin. 

Encapçala la conselleria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, quin apunt podria fer en el marc de la Festa Major pel que fa a la igualtat?

Faré apunts sobre igualtat al pregó, evidentment; però el que sí faré palès és tot allò que hi ha d’haver en tota mena de festivitats: el respecte.