«Fer nines dona llibertat a la creativitat, no estàs condicionat»

La inquietud creativa recorre les venes de la Isabel Marsal (Reus, 1952). Tot i que va desenvolupar la seva trajectòria professional en el terreny de la banca, amb la prejubilació, quan tenia cinquanta-sis anys, va transformar aquesta inquietud en nines de drap. Reconeix que «modista no ho he sigut mai, tot i que després n’he anat aprenent». Així, ha sigut autodidacta. «En la creació de nines el que faig és convertir una roba plana en una semiescultura en 3D», afirma.

La prejubilació va ser el punt d’inflexió per dedicar-se a una de les seves aficions.

Va suposar tenir més temps, amb la qual cosa vaig poder expandir la meva afició que és la creació de nines artesanals. Anteriorment, havia fet patchwork, punt de creu, mitja..., però vaig decidir centrar-me únicament en les nines perquè, a la vida, no es pot fer tot, s’ha de prioritzar; i les aficions no són una excepció, és a dir, no poden abastar tota classe de disciplines, sinó que per aportar alguna cosa és important l’especialització.

Doncs, per què es va decantar per les nines de drap?

En realitat, el material que utilitzo per a l’elaboració de les nines és el que es fa servir per a patchwork, és a dir, robes de colors bonics i combinades. Aleshores, al voltant de l’any 2000 feia patchwork. Per casualitat va arribar a les meves mans un kit, molt senzill amb el que podies fer la base d’una nina, l’estructura del cos i la roba, i que encara conservo.

Des de llavors no ha parat.

De seguida vaig saber que m’atraparia aquesta afició, perquè la forma humana i les possibilitats que té de posar-hi creativitat, per mart meva, són moltes més que no pas amb el patchwork.

Quina va ser la primera nina?

Una que es diu Blanca.

«A diferència de qualsevol treball, en les creacions artesanals no es valora gens el preu de l’hora, quan és moltíssim el temps de dedicació»

Totes tenen nom?

Sí, perquè de seguida vaig voler compartir aquesta afició amb companyes de feina o excompanyes, ja que els últims anys de la meva activitat professional els vaig compaginar amb el primer taller al Raval de Jesús. Llavors, és molt pràctic que cada nina tingui un nom per diferenciar-les. A més, cadascuna té les seves característiques, la seva roba i la seva imatge.

Llavors, no hi ha dues nines iguals?

Dintre la mateixa família, per exemple les Blanques, n’he anat fent al llarg dels anys, però no n’hi cap de repetida. Entre les nines d’una mateixa família es nota que són germanes perquè tenen l’estructura del cos igual; tanmateix, no són clons, ja que el vestit és diferent, així com el color del cabell i dels ulls.

Del moment de creació, quina és la part més bonica?

La combinació dels teixits és molt important, un coneixement que dóna haver fet patchwork.

Per què?

Perquè la combinació dóna lloc a una harmonia. Una nina feta amb robes que no coordinin serà molt diferent d’una feta amb teixits combinats. Per això, tinc una base de material coordinat i que és molt útil per fer escales de colors.

«Quan estic ‘justeta’ d’ànims, no penso a pintar la cara de les nines, perquè el resultat no serà el que hauria de ser»

Amb aquests vint-i-dos anys, quantes famílies de nines ha creat?

Mai he contat quantes nines he creat ni quantes famílies, ni tan sols la xifra d’hores que dedico a cada nina.

Per què?

Durant molts anys vaig treballar envoltada de números, i crear nines de drap és un altre món. Són dades que no m’interessen, i molt menys les hores de dedicació, perquè seria una xifra dissuasiva.

En el treball artesanal el que menys importa és el temps.

Sí. A diferència de qualsevol altre treball, en les creacions artesanals no es valora gens el preu de l’hora, quan és moltíssim el temps de dedicació.

Hi ha hores que llueixen més que altres?

Sí, les dels acabats, és a dir, que per exemple no hi hagi cap repunt a la vista. Però també hi ha moltes hores amagades que no llueixen i que hi són. Per això, per a mi fer nines de drap és una afició, ja que de manera professional no seria viable per la quantitat d’hores que comporta acabar una peça.

Actualment, quin significat tenen en la seva vida les nines de drap?

Va començar purament com una afició i des de fa uns anys tinc l’oportunitat de compartir, amb les meves alumnes, les meves creacions. Fer nines dóna llibertat a la creativitat, ja que no estàs condicionat per res, no té límits

Les nines són el reflex de la seva personalitat: és optimista i feliç.

Jo sóc optimista i positiva de mena. De fet, quan estic ‘justeta’ d’ànims, no penso a pintar les cares, perquè el resultat no serà el que hauria de ser. Fixa’t si és important l’estat d’ànim que durant un any i mig, coincidint amb el confinament i la pandèmia, no vaig fer cap creació nova ni vaig tocar les nines. Vaig preferir fer mascaretes solidàries perquè era el que em demanava el cos i el meu cap. Amb la tornada a la normalitat vaig reprendre les classes, primer individuals i després en petits grups. D’aquesta manera, a poc a poc vaig tornar al meu estat normal de creació.