L’esclat més viu i inclusiu de Reus: el despertar del Superadrac

La calma i la tranquil·litat de la Boca de la Mina a mig matí d’un diumenge es pot imaginar fàcilment. Natura en el seu màxim esplendor: ocells, fulles repicant, només algun cotxe molt de fons.

Aquesta calma idíl·lica s’ha entorpit aquest matí, però per un bon motiu. El despertar del Superadrac ha inundat el passeig amb diferents elements festius, molts d’ells inclusius.

El toc de matinades sonava, amb una tonalitat diferent per tal de no resultar molest als membres de l’Associació Supera’t, que són els portants del Superadrac i són joves amb Trastorn de l’Espectre Autista. De la mateixa manera, no hi havia pirotècnia ni tampoc sons excessivament cridaners. Només una brisa suau (com la resta de l’ambient) que acompanyava el Superadrac en la seva baixada.

«El Superadrac és un drac bondadós. Descansa a les muntanyes durant l’hivern i quan s’apropa la Festa Major es desperta per baixar fins a la ciutat», explica el Pere Marsal, portant i cap de colla del Superadrac. La figura, que pot ser portada per qualsevol persona perquè està suportada per quatre rodes, baixa a poc a poc pel Passeig Mata per retrobar-se amb alguns companys d’imatgeria. Entre els presents en aquesta edició hi havia el Basilisc (que repetia de l’any passat), la Geganta Frida de Tarragona (també un element inclusiu), els gegants de Salou i els gegants de l’Harmonia del Carme de Reus.

Encara que és una celebració diferent del que s’està acostumat quan es parla de Festa Major, tenia tots els punts necessaris: música, gegants i elements i confeti!

«Estem molt contents amb la rebuda de la gent, però ens agradaria que en vingués encara més. La gent ha de conèixer la nostra realitat i, a més, a través d’una història bonica, com és el cas del Superadrac», explica el cap de colla. Amb tot plegat, sí que explica que queda molt camí encara per recórrer: «Sobretot en la Festa Major i en el seguici hi tenim poc espai, encara queda molt per millorar».

La presidenta de l’Associació Supera’t, Mònica Bellido, sí que ha agraït la feina i l’esforç que es fa des de Reus Cultura per tirar endavant iniciatives com aquesta i que tota la població tingui l’oportunitat de celebrar la Festa Major. «Aquests actes ajuden a parlar realment d’inclusió: hi ha d’haver un equilibri entre elements del seguici i tots aquells altres actes que se celebren (com aquest). Amb tot, es pot trobar un encaix i que tothom pugui participar-hi amb completa normalitat», remarca la presidenta.

El Superadrac ha seguit el seu camí, passeig de la Boca de la Mina avall, acompanyat amb els seus amics. La música i l’ambient festiu no ha faltat. La intensitat baixa també s’agraeix un diumenge de juny al matí.