La resistència pagesa del Baix Camp: joves que s’incorporen a l’ofici malgrat tot

Si se’ls hi pregunta quins problemes afronta la pagesia, ho tenen clar: la burocràcia, la sequera i els robatoris. Però, encara tenen més clar per què, malgrat tot, s’hi han volgut dedicar. Quatre joves pagesos del Baix Camp narren per al Diari les seves primeres passes en aquest ofici en crisi.

Tenen entre 20 i 36 anys. La majoria donen continuïtat a una tradició que han mamat a casa, segueixen les passes de pares i avis. Són la resistència pagesa, una generació insòlita que encara creu en el futur del sector.

Amb 36 anys, Adrià Palau, de Vilanova d’Escornalbou, cultiva l’horta i les oliveres sense productes químics ni de síntesis. És qüestió de conviccions: «Treballo per una sobirania alimentària i accessible per a tothom, amb cooperatives de consum i altra pagesia». Abans, havia estat mariner, però va fer un gir per tornar a les arrels i ara ven cistelles de verdura i fruita que conrea.

Palau està al cinquè any de la incorporació. I no és gens fàcil. «La petita pagesia està desapareixent i això em preocupa», apunta. I ara, des de dins, què? «La sequera fa patir molt. Però pitjor és que grans propietaris acaparin els recursos bàsics pel benefici privat», comenta.

Vol continuar? «Desitjaria que des de les administracions es treballés per la petita pagesia: que no haguessim de vendre per sota dels preus de producció, hi haguessin més bancs de terres prioritzant a la jove i petita pagesia... Jo vull continuar pero no depen de mi», afirma.

«Em ve de família i tinc amics del poble que també s’hi dediquen. Al meu voltant hi ha gent que diu que sóc valent i altres que opinen que sóc un inconscient. Jo penso que són les dues coses, depèn del dia, més una que altra», explica el pagès Miquel Vilalta, de l’Albiol i la Selva del Camp i amb 31 anys.

S’hi va posar fa quatre. Va començar amb 12 hectàrees i ja està prop de les 40. Té conreus d’ametllers, avellaners, vinya i olivers, la seva pròpia marca d’oli i dos projectes lligats al raïm, tot ecològic.

«Vaig estudiar enologia i vull continuar sent enòleg però, alhora, sempre m’ha agradat el camp», detalla. No està sent fàcil. «En aquest temps, no hi ha hagut cap collita bona. I, si n’hi ha hagut alguna, llavors no hi havia bon preu», lamenta. Li pesa, com a tots, la sequera: «Si l’administració hagués fet una bona previsió, no la notaríem o ens afectaria menys. Ens sentim totalment abandonats», diu.

Arnau Salvat, de 23 anys, té finques d’olivers i garrofers a Maspujols, Riudoms, Reus i l’Aleixar. Va entrar fa cinc anys, després d’un cicle de producció agropecuària i un altre de medi rural. En la seva aventura també hi ha genètica: «La pagesia l’he vist tota la vida a casa». El seu pare va anar deixant el camp per tornar al sector de la fusta, alhora que impulsava el relleu familiar.

«És molt complex. Si no t’ho trobes de ben petit és gairebé impossible que un jove sigui capaç de comprar un tractor, trobar terrenys bons, fer un magatzem... i, a més, encara és més difícil amb la sequera i les elevades despeses de producció».

Salvat ha vist per exemple, com la seva explotació d’avellana baixava un 30% en dos anys per manca d’aigua del pantà de Riudecanyes i com minvava també la producció d’oli. «També ho hem passat molt malament pels robatoris», admet.

El primer del 2025

En tot l’any 2024, la pagesia del Baix Camp no va sumar cap nou jove agricultor, segons Revolta Pagesa. Però, aquest 2025, ja n’hi ha un: Marc Nolla, de 20 anys, de Riudecanyes. «Vull aquesta vida perquè és la que ha tingut mon pare i jo l’he seguit al seu costat. Sense ell, no podria», expressa. I què li diu el seu pare ara que debutarà? «Que sóc molt ruc», bromeja Nolla.

«Per dedicar-te a això, cal que t’agradi molt», destaca. «El pitjor de tot és la burocràcia: s’han de fer molts papers per tot, i permisos. La sequera no es pot evitar, però la burocràcia sí», exposa. El jove treballarà les oliveres, avança. Quan consumi la incorporació a la pagesia, serà l’agricultor més jove després del seu pare, que té 55 anys. «En 35 anys, no n’hi ha hagut cap més», conclou.