Maite Gaudí, familiar de l’arquitecte: «Si fos viu, el tindríem entre nosaltres, com l’avi que no deixaria mai d’explicar-nos històries»

Envoltada de pinzells, quadres amb fotografies d’Antoni Gaudí i diversos animals —dos gats, una gallina i una tortuga— que entren i surten d’un porxo que comunica amb un jardí estret «amb pou d’aigua», la reusenca Maite Gaudí se sent a l’interior de casa seva com en un petit paradís a poca distància del centre de la ciutat on fa 173 anys va néixer el fill d’un dels sis germans del seu besavi, el venerable Antoni Gaudí.

«També era mes de juny», indica qui, «per qüestions naturals», no va conèixer un avantpassat que canviaria el curs de la història familiar dels Gaudí, que es movien laboralment i residencialment entre aquesta població i la de Riudoms. I qui, després de néixer fa prop de vuitanta anys en aquesta casa de Reus, es considera deutora d’un «repte immens». Un repte que, portat amb «orgull», sorgeix de ser la presidenta d’Amics de Gaudí, entitat creada el 1955 i que «entre aquest 2025 i el 2026 viurà possiblement alguns dels moments més importants de la seva llarga trajectòria, com podria ser la beatificació d’Antoni», constata aquesta psicòloga infantil ja jubilada i una de les vora vuitanta persones que conformen aquesta associació.

Una d’aquestes persones és el vocal de la seva junta, Lluís Serna, més jove que Gaudí i home que visita, dia sí dia també, aquesta familiar d’un dels catalans més internacionals per «mantenir ben activa» la seva agenda de compromisos, «encara que el seu metge li aconselli fer repòs més sovint», sosté aquest agent de seguretat i un dels pilars de l’associació reusenca. De fet, Serna acompanyava fa pocs dies Maite Gaudí a Barcelona per a una trobada de cortesia amb la cònsol general del Japó a Barcelona, Akiko Shikata, i per retrobar-se amb «un gran amic de la família», l’exrector de la basílica de la Sagrada Família, Lluís Bonet, de 94 anys.

Mentre la xifra de nous associats no para d’incrementar-se setmana rere setmana —«a més, estem obrint diàlegs amb institucions destacades com és el Moviment Gaudí, de creació recent i de sensibilitats similars a les nostres», com destaca Serna—, un dels actes més imminents amb segell d’Amics de Gaudí és una audició a l’església prioral de Sant Pere Apòstol de Reus, aquest dimarts 10 de juny, data de la mort de l’arquitecte de Déu. Tanmateix, «la feina més dura arribarà quan sigui gener i entrem en un any que fins i tot Antoni Gaudí també espera viure des del cel», afegeix, al seu torn, Maite Gaudí.

Precisament el 10 de juny de 2026 és una de les dates que tant Gaudí com Serna tenen marcades al calendari: «Volem que sigui el dia en què s’inauguri una nova escultura a la ciutat de Reus, fruit de l’esforç de la nostra entitat», asseveren. Es tracta d’una peça de bronze que el seu autor, l’artista Joan Serramià, començarà a crear el proper setembre, i que, «si Déu vol», podrà ser beneïda —«o això esperem», admet Serna— en algun lloc de la localitat. «Nosaltres proposarem al consistori una de les cantonades de Sant Pere, però l’Ajuntament de Reus té l’última paraula», precisen tots dos, amb uns ulls carregats d’il·lusió.

«Donem les gràcies a la providència per gaudir d’un dels moments de la història en què la vida i l’obra de Gaudí floriran aviat d’una manera única fins ara», pronostiquen aquests dos amics del llegat gaudinià, i amics d’un home que, malgrat no haver-lo conegut en vida, també forma part de les seves vides. «Si fos viu, el tindríem aquí, assegut amb nosaltres, com l’avi que no deixaria mai d’explicar-nos històries», diuen. Entre roses, pinzells i quadres.