Cas del ‘morós amfitrió’: Només el poder judicial pot revisar un informe de vulnerabilitat
L’Ajuntament no pot actuar d’ofici per investigar informes de vulnerabilitat, tot i que es detectin possibles fraus com el cas de l’ocupa que anuncia l’habitatge a Booking

La família afectada, davant del seu immoble ocupat.
Quan un jutjat de primera instància sol·licita a un ajuntament un informe de vulnerabilitat sobre un ciutadà del municipi, el consistori està obligat a valorar si aquella persona o família es troba en risc d’exclusió residencial. Ho fa principalment a partir de la renda declarada a l’Agència Tributària. Aquesta petició judicial pot estar motivada per dos riscos: el de pèrdua d’habitatge o bé el de tall de subministrament energètic.
Si la persona compleix els requisits establerts per la normativa -com ara ingressos per sota d’un llindar determinat, presència de menors o persones dependents al domicili-, rep el certificat de vulnerabilitat. Però si posteriorment apareixen indicis que la persona podria estar falsejant la seva situació econòmica, l’únic ens qui ho pot investigar és el poder judicial i, si s’escau, revocar aquesta condició de vulnerabilitat.
Aquesta és la principal conclusió que s’extreu després que aquesta setmana es fes públic el cas d’un veí de Reus que pateix des de fa tres anys un inquilí que no paga el lloguer del seu únic habitatge en propietat. Però el que ha generat la indiganció ciutadana és que aquest llogater, agent immobiliari a una empresa de Reus i considerat vulnerable, ha anunciat en múltiples ocasions la suite de la casa com a lloger turísitc a Booking, hi ha instal·lat una piscina i s’ha fet soci del club de golf de la urbanització on s’ubica la casa -Aigüesverds-.
Mentrestant, el propietari ha seguit pagant puntualment la hipoteca de l’habitatge, que des del 2023 ha passat de 820 a 1.260 euros mensuals. A més, ha rebut una sanció de 5.000 euros per part de l’Agència Tributària a causa d’aquests anuncis irregulars.
La renda, principal índex
Una Agència Tributària que, precisament, és la principal font de consulta per acreditar si una persona compleix els requisits per ser considerada vulnerable. «Nosaltres no podem investigar ni actuar d’ofici. Només podem consultar dades oficials, com les dades tributàries, i informar si es compleixen o no els requisits establerts per la llei 1/2022», explica al Diari Àngels Granados, cap del servei de Benestar de l’Ajuntament de Reus.
En aquest cas, ha estat el jutjat de primera instància de Reus qui ha sol·licitat l’informe fins a tres vegades. Totes les peticions han estat motivades per impagament de lloguer. «Cada vegada que hi ha una modificació en la demanda judicial, el jutge torna a demanar un nou informe de vulnerabilitat», apunta Granados.
Els criteris per elaborar aquests informes són establerts per normativa estatal, i no deixen marge d’interpretació als serveis socials. «Si compleix els requisits establerts, s’acredita la seva situació de vulnerabilitat. Els serveis socials no tenen marge per fer una valoració subjectiva», explica la tècnica de Serveis Socials.
El consistori només pot consultar dades tributàries oficials, però no té cap competència per investigar possibles delictes fiscals o econòmics, com ara el cobrament en metàl·lic o a través de comptes bancaris d’altres persones. El propietari, per exemple, assegura que els pares del llogater, tot i estar empadronats al domicili, no disposen de NIE, i per tant no poden ser avaluats com a font d’ingrés dins del nucli familiar.
Granados subratlla que els informes de vulnerabilitat no són vinculants, i que la seva tramitació no hauria de fer endarrerir el procediment judicial. «El jutge pot decidir actuar igualment. Ser vulnerable no eximeix de responsabilitats», apunta. «En altres casos similars, tot i informes favorables, el jutjat ha procedit amb el desnonament».
La segona i última demanda judicial presentada pel propietari data de l’octubre del 2024. Ja s’hi han presentat al·legacions per part del demandant, amb proves per demostrar una possible situació fraudulenta. Segons fonts municipals, si el jutjat demana l’expedient complet, l’Ajuntament està obligat a lliurar-lo sencer, sense possibilitat de modificar cap contingut.