Els karatekes de l’Associació DO de Reus van connectar, per un dia, amb la realitat de les persones cegues, en el marc de la Setmana de Sensibilització de l’ONCE sobre la discapacitat visual. «Donem moltes coses per descomptades». Aquesta va ser la primera reacció de la Mariona Edo, karateka, del club després de fer una demostració de tècniques marcials, ‘kata’, amb els ulls tapats. Per entendre les dificultats i obstacles que afronten les persones invidents aquests esportistes van aprendre a desplaçar-se amb l’ajuda d’un guia i de manera autònoma amb bastó, així com preparar un berenar, tot a cegues.
La jornada, celebrada a la seu de l’ONCE de Reus, va començar amb un gest ple de significat: els karatekes van deixar els seus materials d’entrenament per agafar el bastó blanc, símbol de la discapacitat visual. Tot seguit van participar en un recorregut de mobilitat, guiats per una instructora especialitzada. Més enllà dels esportistes i els afiliats, l’acte també va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i la regidora de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel Martínez.
«Experiències com aquesta ajuden a comprendre què viuen les persones cegues. Veure la ciutat a la vostra manera ens fa adonar dels problemes amb què us enfronteu», va apuntar Guaita.
«Encara hi ha discriminació positiva. No volem que se senti llàstima per nosaltres, sinó poder gaudir de la mateixa autonomia i llibertats que qualsevol altra persona», Blas Iranzo
De fet, les representants municipals van experimentar aquest itinerari amb ulleres de simulació de diferents patologies visuals, com a exercici de conscienciació sobre la diversitat de deficiències visuals. Amb esforç, coordinació i molta comunicació, tots els participants van superar el repte. «És una manera de posar-te a la pell d’una persona cega. Et fa treballar molt més la concentració i la percepció de l’espai», va expressar Òscar Luque, mestre del gimnàs.
A la tornada a la seu, van participar en un partit amb pilota sonora, també amb els ulls coberts, per posar a prova l’atenció auditiva, la coordinació i la percepció espacial sense el suport de la vista. Més tard, van aprendre a preparar un berenar en les mateixes condicions, que van repartir als afiliats de l’ONCE i resta d’assistents.
Una experiència de complicitat, suport mutu i emoció, especialment per a Blas Iranzo i Rosa Montreal, que van perdre la vista fa cinc i trenta anys, respectivament. «La ciutadania ha de conèixer les dificultats que tenim en el nostre dia a dia. El veritable significat d’inclusió és poder accedir a l’espai públic i tenir les mateixes oportunitats que la resta», va manifestar Montreal.
Per la seva banda, Iranzo va coincidir en la necessitat de conscienciar la societat: «Encara hi ha discriminació positiva, però nosaltres no volem bonisme ni que se senti llàstima per nosaltres. El que volem és poder gaudir de la mateixa autonomia i de les mateixes llibertats que qualsevol altra persona». Així mateix, Fran Sánchez, director de l’ONCE de Reus, va recordar les barreres arquitectòniques amb què les persones amb discapacitat visual han de conviure dia rere dia.
