Una quarantena d'entitats de les demarcacions de Lleida i Tarragona agrupades sota la Plataforma Cívica pel Parc Natural de les Muntanyes de Prades han reivindicat aquest dissabte en un acte al Vilosell (Garrigues) la creació d'aquest parc natural, davant l'auge d'alguns detractors del projecte. Des de la plataforma insisteixen que la creació del parc esdevé una oportunitat «única» per la conservació del patrimoni natural i cultural, així com pel desenvolupament socioeconòmic del territori. El procés de creació del parc es troba en la darrera fase i es preveuen protegir 43.700 hectàrees de 24 municipis de les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i les Garrigues.
L'acte de reivindicació s'ha dut a terme a l'Ermita de Sant Miquel de la Tosca. Després d'una benvinguda als assistents, representants de diferents entitats han fet la lectura d'un manifest. El document insisteix que la creació del parc ha de suposar un revulsiu econòmic per a tot el territori, tant pel que fa al sector primari com al turisme sostenible i les noves activitats que puguin sorgir.
«No es restringiran les activitats actuals», ha dit el biòleg Adrià Masip. En la mateixa línia s'ha expressat el representant de la plataforma cívica pel Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Xavi Jiménez, qui ha explicat que «a diferència del que alguns volen fer creure, en un parc natural es fa agricultura, ramaderia, pesca, activitat silvícola...». A més, ha recordat que a la zona de l'Empordà és una fórmula «que funciona» i que al sud també es pot aplicar.
Les entitats també apunten que amb el decret es revaloritzaran les terres i els seus productes agroalimentaris i consideren que amb una marca «fet al parc» se n'assegurarà i promocionarà la seva qualitat. El manifest destaca la creació de nous negocis i empreses, així com la participació i acollida d'universitats, centres de recerca, escoles i aules d’educació mediambiental.
El parc es preveu decretar de cara l'any 2026. Serà el primer nou parc natural que es crearà a Catalunya després d'una dècada i serà el segon més gran després del Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Concretament, els municipis que preveu incloure el parc són Prades, Capafonts, la Febró, Arbolí, l'Albiol, la Selva del Camp, Aleixiar, Vilaplana i Alforja, a la comarca del Baix Camp; Vilanova de Prades, Vallclara, Vimbodí i Poblet, Espluga de Francolí, Montblanc i Vilaverd, a la Conca de Barberà; Mont-ral, la Riba i Alcover a l'Alt Camp; Porrera, Cornudella de Montserrat i Ulldemolins, al Priorat; i Juncosa, la Pobla de Cérvoles i el Vilosell a les Garrigues.
Hàbitats i espècies clau que cal protegir
El territori format per les Muntanyes de Prades constitueix un espai natural de primer ordre a Catalunya per la seva diversitat, representativitat i singularitat. És una bona referència del paisatge agroforestal, on es combina l'agricultura amb el desenvolupament d'un bosc, ha explicat Masip, qui també ha destacat que el decret contribuirà en la prevenció d'incendis. L'espai natural compta una gran biodiversitat, amb més de 4.000 espècies identificades i 95 hàbitats diferents, 19 dels quals són d’interès comunitari a nivell europeu.
En destaquen hàbitats com els boscos de roure reboll, l'única comunitat d'aquesta espècie que hi ha a Catalunya, o les pinedes de pinassa, un altre hàbitat singular de la zona mediterrània. També hi trobem costers rocosos, refugi de diverses espècies d'aus i flora adaptada a condicions extremes; teixedes; zones humides i fonts temporals, essencials per als amfibis i els invertebrats aquàtics, com el cranc de riu autòcton; i prats i herbassars amb una de les comunitats d’orquídies més rellevants de Catalunya, amb més de 50 espècies.
Pel que fa a la fauna, destaquen grans rapinyaires, com l'àliga cuabarrada, el duc i l'àliga daurada, i una gran diversitat d'espècies de ratpenats, que habiten i troben refugi en els boscos i en les nombroses cavitats i zones rocoses de l’espai.
Més de 90 anys d'espera
Les reivindicacions per la protecció del territori que ocupa el Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i Serra la Llena venen de lluny. El primer intent va ser l'any 1932, però no va ser fins a l'any 1984 que va arribar la primera protecció jurídica efectiva amb la declaració del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet. Posteriorment, es va fer una ampliació de les Reserves Naturals Parcials dels barrancs Tillar i de la Trinitat el 1998. Aquell any, la Generalitat també va aprovar una moció per aconseguir la declaració del parc natural. Tot i això, no va ser fins a l'any 2006 que es va presentar un avantprojecte que finalment no va quallar per desavinences amb el territori.
Pla de protecció
El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena serà el primer parc que neix amb el Pla de protecció del medi natural i del paisatge. El Pla estableix les directrius d'ordenació i gestió dels usos i activitats del parc, les normes, i el programa d'actuacions que es duran a terme per a gestionar l'espai. La seva elaboració està comptant amb la participació activa de la ciutadania i els municipis, per tal d'integrar les diverses sensibilitats i necessitats del territori.
El Pla de protecció inclou una quarantena de mesures relacionades amb la gestió activa del bosc i la prevenció d'incendis, l'ordenació del turisme i les activitats recreatives com ara l'escalada o el bany fluvial, l'impuls de mesures per potenciar l'agricultura tradicional, la transformació agroecològica, la ramaderia extensiva i la comercialització de productes locals per ajudar a fixar població i generar economia en el territori. També s'incideix en la restauració ecològica i la protecció d'espècies clau amb la implementació de programes per restaurar processos naturals, conservar espècies vulnerables i gestionar espècies exòtiques invasores.
