Totes les constitucions democràtiques del món tenen un capítol dedicat als drets fonamentals, és a dir aquells que estan en la base i sustenten tota la resta de drets i deures de l’arquitectura democràtica d’un país. Dins d’aquests, el dret de reunió i manifestació esdevé un element d’avaluació inqüestionable del caràcter més o menys democràtic d’un país: a major limitació del dret de reunió i manifestació, menys qualitat democràtica.
En el cas del nostre país, i mentre Catalunya formi part de l’Estat espanyol, el dret de reunió i manifestació està reconegut i regulat per la Constitució Espanyola en el seu article 21 i per la Llei Orgànica 9/1983, reguladora del dret de reunió, d’una forma clara i senzilla. Tota manifestació és una reunió de caràcter específic ja que no és altra cosa que «la concurrència concertada i temporal» de persones en l’àmbit públic i tres són els seus elements distintius. El primer i fonamental és que aquest dret no necessita autorització prèvia, el segon que, quan es tracti de reunions en lloc de trànsit públic i manifestacions, només es podran prohibir quan existeixin raons fonamentades d’alteració de l’ordre públic «amb perill per a persones i béns» i el tercer element és que l’autoritat governativa responsable protegirà les reunions i manifestacions davant de qui tracti d’impedir, pertorbar o menystenir aquest dret.
Sorprèn enormement, per això, l’acord pres per l’Ajuntament de Salou en la seva sessió plenària de 25 de setembre de 2019, en la qual a proposta de tots els grups polítics, a excepció feta d’ERC que no va signar ni aprovar la moció, s’aprovà per majoria absoluta instar els grups polítics del Congrés dels Diputats a modificar la Llei 9/1983 de 15 de juliol per tal que els «ajuntaments puguin modificar l’itinerari i lloc on poder exercir el dret a manifestació». Aquest acord, per molt que alguns grups polítics el varen voler disfressar com a potenciador de l’autonomia municipal, no és altra cosa que la limitació d’un dret fonamental, i els drets fonamentals no es toquen o l’edifici democràtic s’ensorra. D’altra banda, modificar la Llei Orgànica no està a l’abast de cap ajuntament, ja que la regulació d’aquest dret fonamental té el seu origen en la pròpia constitució i cap llei, orgànica o no, pot anar en contra seva ni apel·lant l’autonomia municipal ni els pretesos inconvenients que puguin comportar per als interessos turístics del municipi. L’exercici dels drets fonamentals per part de determinats col·lectius poden generar inconvenients entre algun sector de la ciutadania, el dret de vaga és un exemple prou clar, i no per això deixa de ser un dret democràtic inqüestionable que cal defensar i protegir per part de tothom.
L’Ajuntament de Salou va impulsar aquesta moció per tres motius: l’èxit de la II Passejada per la República del passat dia 18 d’agost, la supèrbia de l’equip de govern al no acceptar la seva incapacitat per impedir-la i la feblesa de la coalició Sumem per Salou que va guanyar les eleccions i de la qual forma part JxCat. I tot això per res, ja que la llei no es modificarà i els propers anys, si continuen les actuals circumstàncies polítiques, es tornarà a fer.
