El senyor Rubén Valera Artigas és un mecànic molt peculiar que viu entre els Pallaresos i la seva ciutat natal, Tarragona. El vaig conèixer quan ell era estudiant de l’Institut Comte de Rius i recordo que quan va ser l’hora va fer les pràctiques al concessionari Renault. Un dels meus amics de tota la vida treballava allí. Era el Josep Maria Pagès Bertomeu, que va ser qui el va admetre. Tots dos es portaven bé i l’amic Rubén avui encara recorda aquesta època de pràctiques amb estimació. Així va començar la seva trajectòria de mecànic. El senyor Pagès també era un enamorat de la Renault, i durant un temps es van aplegar dues persones que estimaven aquest tipus de cotxes. Ser jove, tenir una passió i poder-la desenvolupar és quelcom molt important en la vida d’una persona.
El seu primer cotxe va ser un Seat 600, que havia estat el cotxe del seu avi. Però ara la nineta dels seus ulls és el seu Renault 5 Turbo, que és una bona màquina per temes esportius. Té diferències amb el Renault 5, que porta el motor davanter. En canvi, l’R5 Turbo du el motor al darrere o central, i per això és un cotxe de dues places. L’R5 és un cotxe de xapa, però el parafang és d’un tipus de plàstic. L’R5 Turbo també té diferències en el capó, que és de fibra, alumini i xapa. Un R5 Turbo actualment pot arribar a valdre molt, n’hi ha que han passat els 100.000 euros de preu de compra. Tot depèn. Influeix molt com està equipat el cotxe. El disseny de com surt de fàbrica a mi m’agrada, però està clar que les persones que tunegen el seu cotxe aconsegueixen quelcom especial que acaba formant part de la seva vida, ja que hi han dedicat esforços, temps i il·lusió. A més quan has d’arreglar el cotxe no sempre és senzill trobar l’errada.
Portugal, França, Suïssa...
El senyor Rubén Valera té un petit taller a casa que li serveix només per reparar el seu R5 Turbo. La mecànica és la seva passió. Hi ha tallers que treballen amb cotxes d’una marca, ja que amb l’electrònica i els cotxes elèctrics la cosa ha canviat molt. Els cotxes que tenen història, sempre que es cuidin, són una bona inversió. En canvi, molts dels cotxes actuals no acabaran fent-se un nom que la gent recordi al cap dels anys. A més els plàstics i d’altres materials per l’estil no duren. De tot això parlo amb el senyor Valera, i m’explica que ell és membre del club francès de R5 IT5 (International Turbo 5), i que això li permet treure-li més suc al món del motor. Ha visitat països com Portugal, França, Suïssa o Txèquia.
En aquests viatges ha conegut a molta gent vinculada a la Renault, i també a l’enginyer que va dissenyar l’R5, Michel Boué. De fet, la passió del senyor Valera per l’R5 l’ha dut també a aplegar la bibliografia sobre el cotxe que ha pogut aconseguir. D’aquests viatges comenta que el lloc on ha menjat millor és a Portugal, i a preus molt continguts. I recorda les patates fregides, tan simples i tan bones: pelades, tallades i fregides. Així de fàcil. A Portugal el van portar a tastar entrepans molt elaborats a prop de Lisboa. A França un dels llocs que més recorda és Dieppe, on va visitar el lloc on es va fabricar l’Alpine Renault. D’aquest viatge em parla d’un còctel que es deia Kir i un bar-restaurant fundat el 1637.
El Rubén és dels que creu que abans tot es feia per durar i, en canvi, ara tot té un temps de durabilitat
El senyor Rubén és dels que pensa que abans tot es feia per durar i, en canvi, ara tot té un temps de durabilitat. Els cotxes moderns d’alta gamma són còmodes, ja que tot és prémer botons, però tenen més avaries. Explica que el mercat actual és molt competitiu i parla bé dels Toyota, Hyundain i Honda. El canvi en el món del motor ens obliga a fer referència als cotxes elèctrics, i ara per ara un dels interrogants és que carregar el cotxe no sempre és senzill. També caldrà veure com es reciclen les bateries, i sumar al preu el cost de les bateries noves.
Jo tinc nocions de mecànica i algunes tardes m’escapava al taller de la caserna militar. El sergent mecànic, que es deia Garzón. Era d’aquells mecànics d’abans, que amb pocs mitjans aconseguia arreglar els vehicles. Recordo que m’explicava moltes coses, sobretot sobre el Renault 4-4, que es deia així, ja que tenia quatre cavalls, quatre seients, quatre portes i, és clar: quatre rodes. Va ser un èxit en aquella època, però els principals vehicles que van passar a la història van ser el Seat 600, el Citroën 2 CV «dos cavalls» i el Renault 4 «quatre llaunes». Amb ells va començar l’època moderna i més popular dels cotxes. El Volkswagen escarabat també va tenir molt d’èxit, ja que estava refrigerat, dues portes i motor al darrere i maleter davant. L’escarabat era fort i la planxa bona, la rova és que dels vells encara se’n veu algun pels nostres carrers.
El taxi escarabat
L’escarabat no era el cotxe més indicat per fer de taxi, pel seu petit maleter i per no tenir quatre portes. En molts països llatinoamericans sí que s’ha utilitzat com a taxi. Recordo ja fa molts anys la història d’uns clients tarragonins a qui els hi van robar part de l’equipatge mentre anaven en un taxi escarabat, ja que com tot l’equipatge no els hi cabia a l’escarabat una part el van posar a dalt, i els hi van robar. Sigui com sigui l’escarabat va arribar a ser el cotxe de moda.
Al món de l’automòbil veus coses curioses com ara els militars nazis que anaven en abric de cuir, cosa que indica que a Alemanya hi feia fred i com que feien servir cotxes descapotables els hi devia anar bé l’abric. Una altra cosa curiosa és que, malgrat l’elevat progrés tecnològic, els cotxes continuen punxant les rodes, i ara molts ja no duen ni roda de recanvi. El 2 cavalls i el Renault 4-4 duien una maneta per si no s’engegava. Així amb una mica de manya podies arrencar el cotxe amb unes voltes ràpides a la maneta. Ara simplement has de cridar la grua, i no t’embrutes les mans.
Una cosa sorprenent del senyor Valera és que algunes de les peces del seu R5 Turbo les ha fabricat ell mateix i també ha ajudat a altres entusiastes d’aquest vehicle a aconseguir les peces que els hi feien falta per poder tenir aquest mític cotxe en condicions. Fer algunes peces que ja no es poden aconseguir al mercat és tota una obra d’art. Algun cop, per voler ajudar a altres entusiastes de l’R5 hi ha hagut de dedicar molta estona, i no sempre el resultat final és el que imaginava en un principi.
