‘Kintsugi’

Escriure sobre un espectacle sense haver-lo vist suposa un risc, perquè el text parteix de la intuïció de qui escriu i sovint pot crear expectatives que no tenen per què acomplir-se.

Se celebra el Festival Tarragona Sona 2020 Flamenc, de l’1 al 16 de febrer. Entre els vint-i-cinc actes previstos, documentals, exposicions, conferències, estrenes i... Kintsugi, dansa cor, al Teatre El Magatzem, el dia 15, a les 20 hores amb el bailaor Jesús Blanco, de La Herrería i música electrònica amb Gherard Marsal. Flamenc sense lligams, un al·legat a la passió i a la llibertat. El prodigiós zapateao de Jesús, en tensió i, la música enredada entre els cables elèctrics, pulsió i foc en mans de Gherard.

Un espectacle que promet, i que des de la distància en el temps, en una seqüència d’imatges arxivades a la memòria, em recorda a Vicente Escudero, als anys 20 del segle passat, ballant a l’Olympia de París, al so de dues màquines Dinamo. Antonio Gades en Los Tarantos, en el nocturn matinal de les Rambles de Barcelona, ballant entre els arcs d’aigua projectats per les mànegues del personal de la neteja. I més properes, les obres de teatre de Salvador Távora i La Cuadra de Sevilla, en què les màquines i els animals varen estar sempre al mateix nivell escènic que els actors, amb un llenguatge sense paraules i l’emoció per bandera.

Kintsugi és el nom amb el qual es coneix al Japó una tècnica de restauració de ceràmica, amb vernís ceràmic empolvorat, que deixa a la vista, de manera evident, les cicatrius corresponents als desperfectes. En la restauració de pintures existeix una tècnica semblant, amb nomenclatura italiana, coneguda com a trateggio o rigattino, quan jo la vaig estudiar, al Madrid dels anys 80, la nomenàvem «rugattino». La pintura que s’ha desprès del suport és substituïda per finíssimes línies verticals de pintura nova, que superposades en diferents colors i tonalitats, en la distància, harmonitzen a la perfecció amb la resta de l’obra, i de prop mostren a l’espectador, diferenciades, les zones restaurades. Ferides i dolor de les obres i de les persones, que passat el temps, gràcies a l’art, són cicatrius sobre la pell, la ceràmica o la pintura. Signes evidents d’antigues batalles, de triomfs i fracassos: dansa cor.

Jesús Blanco i Gherard Marsal han recreat la màgia que tenien aquells antics espectacles dels dadaistes. He vist el vídeo promocional i crec que pot qualificar-se d’un treball d’avantguarda, que pren com a referent els múltiples intents, alguns brillants encerts, de fusionar el flamenc amb altres ritmes, que aparentment no tenen res a veure.

Kintsugi, tinc la impressió que vol anar més lluny. Caldrà veure-ho aquest dissabte.