Llueix el sol a Renau. És un matí magnífic i tranquil on només s’escolten els cants dels ocells en un poble envoltat de natura que viu, però, una calma tensa. El poble, que només compta amb 137 habitants segons el cens del Instituto Nacional de Estadística de 2011, viu dividit en dues meitats per culpa de vuit xalets que encara no s’han construït i no se sap si es construiran mai. El projecte ve de lluny. Fa 20 anys que l’Ajuntament pretén que, en la part frontal del poble –sector PMU-1–, una finca de propietat privada, s’hi facin cases. Molts veïns no ho volen. «El 1995 ho van provar, però el Departament d’Urbanisme de la Generalitat els ho va impedir. Va dir que havien de créixer per la part de dalt, de darrere. Però ells han insistit, cada cert període de temps el projecte torna a sortir», explica Robert Adserà, d’Alternativa Baix Gaià (ABG).
A l’inici es va parlar de 16 xalets, fa un parell d’anys n’eren 14 i ara s’han projectat 8. «Vaig venir aquí buscant vida de poble i no el d’una altra urbanització. No s’hauria de fer un plantejament com aquest basat en un model de creixement que s’ha demostrat erroni», diu Adrià Calvet, que viu a Renau amb la seva família de fa quatre anys i que el febrer de 2013 va presentar al·legacions al POUM. «El poble necessita un pla urbanístic, hi estic d’acord, però no entenc per què s’han de fer aquests xalets havent-hi parcel·les i cases buides».
El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) també va presentar al·legacions al projecte, com d’altres veïns. No s’han respost mai. «Sembla mentida que en un poble tan petit no s’hagi iniciat un procés participatiu en tot això. L’Ajuntament presenta unilateralment un projecte i au, t’hi has de barallar. Sincerament, no entenc quin interès hi pot haver en aquesta finca. És un projecte sense fonament», afirma Adserà.
En les al·legacions del GEPEC, s’hi feia constar que al poble, el 2013, hi havia 14 habitatges deshabitats i vuit en venda, més entre 22 i 27 parcel·les aptes per construir. En el POUM, aleshores, es preveien 14 xalets a construir, el que donava un resultat d’entre 58 i 63 nous habitatges que, segons el GEPEC, es podien convertir entre 156 i 170 nous habitants.
El 1920 vivien a Renau 161 persones, 89 el 1930, 76 el 1940, 65 el 1950, 51 el 1960 i 29 el 1970. El 1991 hi havia 63 habitants i el 2001, 58. «La proposta de creixement d’aquest sector se situa dins un sòl de protecció especial d’acord amb el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Això és una incoherència urbanística i ambiental i no coneixem amb detall els motius perquè l’actual equip de govern vol classificar aquest nou sector de creixement urbanístic», asseguren des del Grup Independent de Renau (GIR). «La zona, entre Renau i Tarragona, és com el Collserola tarragoní. Renau pot simbolitzar un futur respectuós amb el medi si fem les coses com cal», diu Toni Bara, biòleg i membre del GEPEC.
El conveni i el judici
La finca on es preveu construir els vuit xalets és propietat de Joan Massó, que actualment resideix a Barcelona. La seva família ha tingut propietats al poble de fa dècades. Ell va denunciar l’Ajuntament fa deu anys perquè el consistori havia fet un jardí en una altra franja de terra seva –la que separa la carretera d’entrada del poble del carrer Major– i construït una escala sense el seu permís. Algunes informacions diuen que la indemnització que hauria de percebre se situaria entorn els 30.000 o 40.000 euros, però ell nega aquest extrem. «Aquella escala partia la meva propietat permanentment. Vaig anar a judici i vaig guanyar però mai m’han dit de pagar-me res», assegura.
Massó, però, admet que hi ha hagut converses amb l’Ajuntament perquè la finca sigui urbanitzable si s’aprova el POUM en compensació, en certa manera, per aquella sentència. «La idea és aquesta, però no considero que sigui res il·legal. Sempre s’ha parlat d’aquesta parcel·la, però ha estat sempre una iniciativa de l’Ajuntament», diu. Així, segons Massó, l’alcaldessa de Renau, Rosa Maria Parés, va posar-se en contacte amb el seu germà el 1995 per poder urbanitzar els terrenys. «Des del 1998 són meus. Aleshores es va urbanitzar la part de davant –la que Adserà diu que és la part de darrere del poble, que mira cap a la carretera–, que no és meva. Tot això ve de lluny, no té res a veure amb aquest judici».
El fet que la franja de terra on hi ha l’escala i que va ser motiu d’un litigi i els terrenys on es volen fer els xalets siguin del mateix propietari, ha creat una certa suspicàcia en alguns sectors dels habitants de Renau. «Mai he pagat comissions a ningú ni ho faré mai. Que quedi clar que ha estat l’Ajuntament qui sempre ha vingut a mi per aquest conveni. Si finalment es fa, bé, i si no, doncs també», diu taxatiu Joan Massó que es defensa dient que la sentència a favor seu de fa deu anys enrere li podria permetre obligar l’Ajuntament a expropiar l’entrada del poble, on hi ha el pendent que dóna accés a les primeres cases. «Segons em va comentar un arquitecte una vegada, el règim urbanístic em podria permetre obligar l’Ajuntament a expropiar l’antiga entrada del poble. Si busqués diners, ho podria fer però aquesta no és la meva intenció. És un poble petit i no té recursos. No vull».
El fet és que, segons Massó, tot i que la sentència li dóna la raó i considera que l’Ajuntament no havia de construir una escala en aquella franja de terra i que tampoc hi havia de fer cap jardí, allí estan. «Si s’hagués fet desaparèixer l’escala i el jardí, tot quedaria com estava, no? Tornant la terra al seu propietari. Però allí està», diu Robert Adserà.
El silenci de l’alcaldessa
Rosa Maria Parés és l’alcaldessa de Renau des de 1991 i pertany a CiU. Actualment, l’Ajuntament d’aquesta població està format per quatre regidors de CiU i l’oposició, d’un únic regidor d’Alternativa Baix Gaià.
El Diari es va posar en contacte amb la senyora Parés però aquesta es va negar rotundament a rebre’ns i tampoc a donar cap tipus d’explicació sobre aquesta requalificació dels terrenys ni tampoc a per què no s’havien respost les al·legacions al POUM presentades. «No volem que Renau perdi l’essència. Al final la gent vindrà al poble en cotxe i marxarà sense integrar-se, serà com un municipi dormitori», diu Calvet.
