Cada president fa millor l’anterior, converteix en mal menor els seus predecessors i aquí mai no passa res, mai se’ls demana responsabilitats ni han de retre comptes pels seus actes. Maneguen a plena voluntat

Política. Pere Aragonès ha aprofitat l’excusa del Hard Rock i la tossuderia de postureig dels Comuns per avançar eleccions i buscar una solució de carambola a força de fastiguejar a la resta

Por i silenci. Es parlava poc o gens de la muntanyeta de l’Oliva, de les tàpies del cementiri, de la repressió sostinguda perquè el terror profund encara dominava l’atmosfera i formava part capital del nostre ecosistema

Les botigues de barri componien un teixit social que era just això, una matèria de lligams ben ferms que ens procuraven comoditat, una identitat comuna i còmplice, i tantes altres coses que avui notem en falta

Sorprèn que no siguem capaços com a col·lectiu de donar suport a les infermeres en aquest moment, de brindar-les l’empatia i l’escalf que la seva justa causa mereix

Evitem la pluja de peticions. No podem limitar els somnis al terreny que trepitgem perquè si demanem, per exemple, una Tarragona neta, sabem d’entrada que acabarem decebuts i pregant que no empitjori