Era Dijous Sant. Dia d’operació sortida, de cues a les carreteres, de maletes, cotxes, vols, vermuts i restaurants. També era dia de devoció, de processons, de tradició i de reflexió. I enmig d’aquest doble sentit de la Setmana Santa, ens agafava totalment per sorpresa la mort de dues persones a la platja del Miracle de Tarragona.
Les onades picaven fort, el temps no era el millor i un noi de 16 anys va entrar a l’aigua però no en va poder sortir. Un altre home, d’uns trenta anys, hi va anar al darrera, posant en risc la seva pròpia vida per intentar salvar-lo. Aquesta vegada no hi va haver sort. El mar els va engolir i els dos van morir malgrat el dispositiu d’emergències. No hi havia res a fer.
El mar és bonic i ens agrada però també és molt i molt traïdor. Una acció d’heroisme que hauria pogut acabar en final feliç i en un ensurt ben gran va acabar, aquesta vegada, en una doble tragèdia. Hem d’anar amb compte amb el mar. I seguir els consells quan la situació meteorològica no afavoreix gaudir-ne. Cada estiu comptem xifres de persones que perden la vida a la platja. Siguem conscients dels perills que hi ha, hem d’intentar ser prudents i, en cas d’emergències, confiar en aquells que en saben.
