Plaça Major, mercat amb privilegis reals de Montblanc

Alfons I atorga el febrer de 1163 carta de població a l’enclavament de la vila de Montblanc al turó del Pla de Santa Bàrbara per tal d’aconseguir una vila forta a mig camí de Tarragona i Lleida. El nucli més antic limita per llevant amb l’antiga via romana de Tarragona a Lleida (actual traçat del carrer Major), a migdia i ponent amb el torrent de la Regina o el Riuot, i pel nord amb l’actual baluard de Santa Anna. La població creix ràpidament i l’any 1170 ja es documenta el castell, l’església romànica de Santa Maria, el cementiri, els carrers de les Grasses de Santa Maria, dels Solans i el Mercadal, la futura plaça Major.

Durant el segle XII, Montblanc rep privilegis reials per incentivar el mercat existent i esdevé una vila important del sud de Catalunya. Al segle XIII viu una important expansió urbana i demogràfica, amb la constitució del municipi, la concessió de fires i mercats, la fundació de l’Estudi Major i les Escrivanies Reials. En aquell moment l’antic lloc de mercat esdevé l’origen de l’actual plaça Major i es formen els nous barris de la Vilanova del Mercadal i la Pobla de Guimrós. A llevant s’estableix la comunitat jueva amb el call vora el carrer Riber i es funden els tres convents de Sant Francesc, la Serra i la Mercè a fora vila, davant les principals vies de comunicació amb el territori.

Durant la primera meitat del segle XIV es consolida el pes polític i l‘activitat socioeconòmica de la vila, amb la construcció dels banys públics, la presó, molins, forns, l’església gòtica de Santa Maria i l’hospital de Santa Magdalena. L’ordenació urbana configura la connexió entre el primer nucli de població i l’eixample amb el recinte murat amb torres encerclant el conjunt. Es pot considerar que al segle XVI es consolida la plaça del Mercadal amb pòrtics pels fronts sud i de ponent i la construcció d‘edificis remarcables com la casa Desclergue, can Malet i la Casa de la Vila.

Edifici singular

La casa Desclergue bastida al segle XVI amb diferents reformes posteriors és l’edifici singular de la plaça, amb la gran balconada i l’escut nobiliari central de la planta principal, finestres corregudes a la superior, un ràfec generós de la coberta i altres elements ornamentals remarcables. El seu generós porticat sobresurt de les cases veïnes amb una arcada apuntada a cadascun dels fronts laterals, dos arcs de mig punt al front davanter i un sostre de jàssera i bigues de fusta.

Les dues cases del seu costat esquerre tenen un lleuger voladís amb una elegant mènsula esculpida de fusta i la casa del costat dret un porticat amb dos pilars i jàssera de fusta. Les cases de l’altra mançana del front septentrional conserven un porticat amb arcs i sostres de diferents mides seguint el parcel·lari de cada casa. El carrer Desclergue dóna a la plaça Major a través d‘un espai porticat de dos trams i els altres dos carrers propers de la mateixa mançana mantenen trams porxats al llarg del seu recorregut, una prolongació de l‘espai de sopluig i mercat de la plaça.

L’antiga Casa Malet ocupa el front de ponent amb façanes laterals als carrers Regina i de la Font Major, una situació singular que li permet tenir un porticat generós amb grans arcades de carreus donant als tres costats sobre pilars aixamfranats adequats per l’activitat del mercat. El seu porticat acull les mesures oficials de la vila, amb la quartera i els tres quartans per a mesurar el gra que es van fer servir des de l’any 1752 fins al 1905. A la façana sobre els porxos hi ha l‘escut del municipi, un record de la hipotètica seu del Comú en aquest edifici abans de la Guerra dels Segadors.

Al front nord de la plaça se situa l’actual ajuntament, un edifici medieval amb diferents transformacions al llarg del temps. Al costat esquerre té una antiga porta amb un arc de mig punt centrada amb una finestra gòtica superior i al centre la porta renaixentista entre dues columnes amb bassa, pilastra esgrafiada i capitell, en l’eix de simetria d‘una llarga balconada i l‘escut de la vila. La segona planta configura una solana de tres obertures modernes que recorren tota la façana sota un gran ràfec.

La resta dels edificis d’aquest costat són de planta baixa i tres plantes, una alçada que modifica la configuració urbana inicial i manifesta la densificació del teixit urbà en èpoques de creixement demogràfic. El costat de llevant de la plaça està ocupat per un elegant edifici de finals del segle XIX. El seu llenguatge vuitcentista ordena tres portalades de mig punt englobant un altell, dues plantes amb balcons i una cornisa clàssica amb permòdols de remat. La plaça Major articula el centre històric i ocupa una situació estratègica a prop del carrer Major, el camí històric entre Tarragona i Lleida. Una plaça que ha estat fins ara l’espai representatiu de Montblanc i recorda el mercat amb privilegis reials de l’antiga Vilasalva, la vila salvada d’impostos i del pagament de cens i usatges.