L’esquerda que es menja un poble de Tarragona des de fa quinze anys
Tres cases i una capella s’han hagut d’enderrocar. Tres cases cases més estan pendents de ser ensorrades. «Un daltabaix increïble», diu una veïna

L’església, esquerdada pel mig, fa anys que està tancada i l’Arquebisbat va haver d’enderrocar la capella del Roser.
El 2010, Eulàlia Capellas, veïna de Barberà de la Conca, va adonar-se que alguna cosa passava al poble: la porta d’entrada de la casa d’una estiuejant s’havia desplaçat. Les alarmes van saltar quan el capçal del seu propi llit es va moure. Va avisar l’alcalde i resulta que el seu no era l’únic cas. Altres cases s’esquerdaven. També l’església de Santa Maria, que corona el turó on seu aquest municipi d’uns 480 habitants. Una quarantena de cases travessades per una esquerda d’uns 250 metres de longitud de nord-est a sud-oest de Barberà. Quinze anys després, l’esquerda se segueix obrint en edificis a un ritme entre 7 i els 11 mil·límetres anuals. S’han enderrocat tres cases i la capella del Roser. Una quarta casa està pendent de ser ensorrada i dues més seran expropiades per la mateixa mala fi. També s’han construït murs de contenció.
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) du un control exhaustiu de tots els moviments. L’Eulàlia i la seva família fa anys que van haver de deixar enrere casa seva i refer-se en una nova llar. «Va ser un daltabaix increïble», recorda.
«No hi ha cap cas igual a Europa», diu Marc Rovira, l’alcalde. Els veïns estan «conscienciats», però l’esquerda encara preocupa: «Moltes famílies han hagut d’abandonar casa seva. Qualsevol pot acabar afectat», lamenta Sandra, una veïna.
Uns 1,3 M€ invertits
La formació d’aquestes esquerdes «s’atribueix al resultat d’un moviment profund de distensió de la roca, que afecta el terreny sobre el qual s’alça el municipi», descriuen fonts de l’ICGC. Ho agreuja el fet que el sól és ric en guixos i conté diverses fonts i mines d’aigua. La progressió de l’esquerda en els immobles afectats «depèn de la seva estructura i de la proximitat i l’orientació respecte a la fissura de l’edifici».
Per ara, ja s’han gastat prop d’1,3 milions d’euros en quatre fases per abordar accions en els conjunts afectats. Uns 670.000 provenen de la Diputació de Tarragona i la resta, de l’Ajuntament, via crèdit).
L’Ajuntament ja té el projecte de la cinquena fase redactat. Suposarà l’expropiació i enderroc de dos immobles, a més d’una intervenció als carrers Nou i de Sant Victorià, detalla Marc Rovira.
El que lamenta l’alcalde és que un poble petit com Barberà hagi tingut tan poc suport institucional en un cas tan excepcional. «Només hem comptat amb la Diputació», subratlla. Per tot plegat, el pressupost municipal està subjecte a l’esquerda.
Tot i això, ara la Generalitat sí que s’hauria compromès a fer una aportació econòmica. L’any 2015 es va signar un conveni en què el Govern i la Diputació de Tarragona es comprometien a invertir 500.000 euros. Concretament, 300.000 euros els assumia la Diputació, mentre que 100.000 serien del Departament de Territori i 100.000 del de Presidència.
Des del 2010, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), duu a terme el control i el seguiment de l’esquerda. Les tasques se centren en establir els mecanismes que han generat el fenomen, cosa essencial per planificar i abordar les accions sobre els elements afectats. També fan vigilància activa del moviment, amb l’objectiu principal d’establir la seguretat de la població, i l’assessorament i recursos per l’execució de les fases d’obres de mitigació, on l’ICGC actua d’assessor de l’Ajuntament, amb ui manté almenys una reunió anual per fer-ne seguiment.

Un control de l’esquerda amb una antena per avisar del risc.

La casa que Eulàlia Capellas i la seva família van haver d’abandonar: ara ha de ser enderrocada.

Un dels marcadors de l’evolució de l’esquerda.