Història
El Call Jueu de Valls, ruta per una de les comunitats jueves més importants del Camp de Tarragona
En tan sols dos carrers hi van arribar a viure 200 persones a mitjans del segle XIV, el moment àlgid. Una ruta dona a conèixer detalls d'aquella antiga comunitat que va jugar un paper important per a la ciutat

La ruta transcorre per carrers com el dels Jueus i el carrer del Call.
En tan sols dos carrers, Valls va concentrar una de les comunitats jueves més importants de la zona. De fet, la segona més destacada, darrere de Tarragona. Entre els carrers del Call i dels Jueus hi van arribar a viure 200 persones en una ciutat de 3.200, a mitjans del segle XIV, el moment més àlgid de la comunitat. I és aquí on s’hi desenvolupà una important activitat comercial i de préstecs.
Qui era en Simó, que dona nom a un dels carrers adjacents a aquest antic Call Jueu? I el cap esculpit a la façana cantonera entre els carrers de la Carnisseria, de Sant Antoni i d’en Simó? És realment el cap del bandoler la Pera? O és en Bernat, que encara espera el retorn de la seva enamorada, la jueva Raquel?

El conegut com a 'cap de la Pera' també podria ser en Bernat, que espera el retorn de la seva enamorada, la jueva Raquel.
La Ruta pel Call Jueu de Valls desvetlla aquests i altres detalls d’un dels àmbits de l’antiga Vilaclosa potser més desconeguts. La ruta es pot resseguir amb els plafons a peu de carrer, o fer-la amb guia a través de l’Oficina de Turisme. Una ruta que s’ofereix tot l’any, però també inclosa dins del programa d’activitats del juliol ‘Estiu Actiu’.

Pels carrers de Call Jueu de Valls i entorn hi ha plafons explicatius.
Aquest passat dimecres al vespre es feia una d’aquestes visites i, fent el ple, el grup s’endinsava per la història del Call Jueu vallenc. Com a aspecte diferencial d’aquesta comunitat jueva, i que destacava l’Aïda –la guia– és que el call de Valls mai va estar tancat. Tot i així, la comunitat estava clarament diferenciada, vivint concentrada en tan sols dos carrers.
Les primeres notícies dels jueus a Valls són de l’any 1277. També hi ha documentada la ubicació de la Sinagoga, al número 18 del carrer dels Jueus, així com del cementiri jueu, que estava a extramurs. També es té constància que la comunitat disposava d’una taula a la carnisseria pública, a la plaça de les Garrofes, i també que un tal Abraham proporcionava al Comú sedes de colors blanc i vermell (els colors de la bandera de la ciutat). I en Simó? Qui era? Diu la llegenda que un metge jueu anomenat Simó va curar a un nen cristià de família noble. Agraïts, li van permetre viure fora del Call i s’hauria establert al carrer del costat, el que ara es coneix com a carrer d’en Simó.
La visita de dimecres va acabar amb bon regust de boca: un tast de vi, i no podia d’altra manera, d’un vi Kosher: Peraj Petita Rosat 2024, del celler de Capçanes.

La visita va finalitzar amb un tast de vi kosher.