La periodista i escriptora Emma Zafón dedica el seu nou llibre Casada i callada (Empúries) «a totes les dones que no van poder fugir». I ho fa amb un relat que desperta el riure, la tendresa i l’emoció a parts iguals: la història d’una dona dels anys 70 que és la història de tantes altres, on el matrimoni amb un marit tòxic i violent acaba convertint-se en una presó. Un llibre sobre la pressió patriarcal que viuen moltes dones al món rural.
La novel·la té un ritme trepidant i en el transcurs de les pàgines anem coneixent aquesta protagonista que (espòiler) acaba trencant amb la seua situació. «Esta història es podria fer sobre qualsevol generació de dones perquè el patriarcat el patim totes encara avui», valora Emma Zafón.
«Durant molts anys es va vendre el discurs que les dones es van alliberar i van començar a treballar, però això mai no va anar acompanyat amb què els homes participessen a les faenes domèstiques. Tots hem vist com els nostres pares a casa no feien res. Quan torno a Llucena veig situacions que s’han normalitzat. Ho veig en les generacions que tenen ara entre 60 i 70 anys, als matrimonis».
La novel·la està ambientada a Llucena (Castelló), però podria haver-se situat perfectament en un altre territori rural com les mateixes Terres de l’Ebre. Precisament l’entorn rural (la pressió «pel que diran») té també una atmòsfera protagonista en el decurs de la trama.
El feminisme o lluita de les dones és diferent als pobles que el viscut al Passeig de Gràcia. Les dones de poble s’han sentit més identificades en esta novel·la
«Hi ha moltes violències que les dones van aguantar. Per a les de ciutat potser podrien resultar quasi incomprensibles, però als pobles aguantaven per no ser senyalades, etc. Jo parlo del que conec, no de les històries de les dones de ciutat», exposa l’escriptora.
«Des de Barcelona moltes coses els hi queden lluny. El feminisme o lluita de les dones és diferent al viscut al Passeig de Gràcia. És per això que des dels pobles s’han vist molt més identificades en esta novel·la. Crec que ha existit una bretxa i un desconeixement molt gran per part de les urbanites».
Zafón sosté que va escollir el format de novel·la per escriure sobre aquestes històries (i no els reportatges o altres gèneres) perquè la ficció li donava més llicències i llibertats a l’hora de comunicar els temes centrals. La novel·la, amb tot, suposa al final un bri d’esperança.
Emma Zafón (Llucena, 1987) és periodista. Ha treballat a diverses redaccions del País Valencià, Catalunya i Aragó, i actualment és tècnica de Comunicació a l’administració pública. Ha publicat, juntament amb el DJ Chimo Bayo, la novel·la No iba a salir y me lie (2016).
Precisament durant les presentacions d’aquesta novel·la ja va patir certa invisibilització per part de molts mitjans, que a l’hora d’entrevistar-los preferien només a Bayo. Zafón també va treballar fa uns anys com a periodista a Tortosa, on fa uns dies va presentar Casada i Callada a la llibreria La Irreal.
