L’Any Amorós clou amb la figura de l’escriptor que «continuarà viva» en la memòria col·lectiva

L’Any Amorós –celebrat amb motiu del centenari del naixement de Xavier Amorós– arriba a la seva cloenda. Això no vol dir, recorda la seva comissària, Mª Lluïsa Amorós, que es deixin de fer activitats per recordar la vida i obra del seu pare. Aquestes continuaran, però de forma més espaiada, «ja ho anirem veient més endavant, però no volem que s’oblidi, la seva figura», remarca Amorós.

Segons dades aportades per l’Ajuntament de Reus, la commemoració ha arribat a la seva fi amb un nombre aproximat de 45 activitats organitzades des del consistori i diverses entitats de la ciutat. Segons registres d’àmbit municipal, doncs, a la programació multidisciplinar del centenari, hi ha participat una dotzena d’entitats. Quant a nombre d’assistents a les activitats fetes només a les Biblioteques Municipcals de Reus (BMR), aporten fonts municipals, han passat prop de 800 persones. «Ens ho imaginàvem, però preparant l’Any Amorós, ens hem adonat que el pare era d’allò més estimat i que se’l recorda molt en l’actualitat», manifesta Amorós, qui esmenta que la cloenda es va celebrar en un acte de la Generalitat, a Pradell de la Teixeta.

Tothom que ha contactat amb ella, per tal de documentar-se i preparar una activitat o un espectacle, «ens ha transmès una gran estimació i interès en la meticulositat que tenia el pare per veure la vida, s’ha fet molta feina amb resultats positius, amb unes activitats fantàstiques i de molt valor». Tot plegat, els ha demostrat, en definitiva, que la figura del també poeta, «continuarà viva» en la memòria col·lectiva. El calendari d’actes s’ha anat omplint al llarg de l’any i va quedar atapeït aviat, repassa la comissària de l’Any Amorós. «De vegades, organitzadors de diverses activitats em demanaven l’opinió i la col·laboració i, d’una manera o altra, ajudava amb tot el que podia, m’ho demanaven com a comissària però també com a filla d’Amorós».

El factor intergeneracional

Ha estat un any «de molta feina feta i amb un ritme trepidant». Tot plegat, va coincidir amb la publicació «d’una nova novel·la meva, fins i tot». «Així doncs, he fet activitats a dojo, tenia un calendari amb tot de marques al mòbil, m’ho arreglava com podia i ho he gaudit molt».

Juntament amb el seu germà Xavi, també han anat repartint-se algunes activitats i assistències als diferents actes. A banda de destacar el factor multidisciplinari de la programació, Amorós ressalta que, amb el centenari, s’ha fet palès que l’interès per l’escriptor «és intergeneracional i això m’ha agradat molt». «Hi ha hagut persones que van conèixer el pare i que han organitzat activitats, però molts altres, joves sobretot, que no i que tenien molt d’interès a saber més d’ell, detalls personals», manifesta la comissària.

I és que el seu pare, afegeix Amorós tot basant-se en records que té de quan era petita, «tenia molt bona relació amb tothom i amb els joves, sobretot, molts venien a la botiga de teixits Les Amèriques per fer-li consultes per fer els seus treballs de recerca; ell creia molt en el futur». La conversa de l’escriptor, apunta Mª Lluïsa, «sempre va ser amena i fluida, tothom el trobava d’allò més interessant i no s’acabaven mai les entrevistes; i els seus articles, amens i amb ironia, valen molt la pena».

L’Any Amorós ha permès, d’altra banda, apropar la figura de l’autor a les escoles: «Vam fer una conferència a l’Institut Gabriel i Ferrater, per posar un cas».

La sensibilitat dels actes duts a terme és un altre tret destacat per la comissària de l’Any Amorós, qui recorda, entre altres, un espectacle «sensible, visual i sonor» dut a terme al març al Teatre Bartrina, que va dur per títol I jo et diria Amorós i que va està dirigit per Rosa Mateu, amb la música de Pau i Joan Terol.

Al poeta també se li ha dedicat una ruta musical els mesos de juliol i agost, a càrrec del cantant Fito Luri, qui en el marc del cicle Passos de Literatura, va proposar un recorregut pels principals escenaris de la vida de Xavier Amorós a Reus.

L’acte Nit de Glossa i Cançó Improvisada, amb la poesia de Xavier Amorós com a fil conductor, a la plaça de la Ràdio al setembre i el concert poètic com a mise-en-place, Sóroma, del dramaturg Francesc Cerro-Ferran –amb la música d’Albert Galcerà al Teatre Fortuny– són altres projectes esmentats per Mª Lluïsa Amorós.

Un bon record

La comissària de l’Any Amorós i filla de l’escriptor, Mª Lluïsa Amorós, descriu la inauguració de la Biblioteca Central Xavier Amorós (BCXA) com a un «bon record» per al seu pare. «Ell deia que se li havien fet molts reconeixements, però el fet que haguessin posat el seu nom a la primera biblioteca pública de Reus va ser, per a ell, una il·lusió», destaca. I és que el també poeta, «des de molt jove, havia trepitjat, viscut i llegit tant, a la biblioteca del Centre de Lectura, que considerava la biblioteca ‘la catedral’ dels llibres i per a ell era importantíssima». Sempre va tenir «molta relació» amb l’equipament, assenyala la comissària. La prova és que va «fer donació de tot el seu llegat, a la biblioteca».