Efemèride
Gepec: 40 anys d’esforços, lluites i èxits
Xavi Jiménez i Andreu Escolà són dos noms que han format part de l’entitat ecologista. El Gepec-EdC s’ha convertit en l’associació verda més important de Catalunya

Els dos activistes, Xavi Jiménez (esquerra) i Andreu Escolà (dreta), han estat al capdavant de l’entitat des dels seus inicis.
Un dissabte a la tarda de 1985, en una cafeteria de Valls, un grup de joves va signar l’acta fundacional del que ara és l’entitat ecològica més important de Catalunya. Persones que venien d’entitats locals petites van unir esforços amb un objectiu: donar resposta a les preocupacions ambientals que tots tenien en comú.
Ara, 40 anys després, el Gepec-EdC compta amb 800 socis i ha esdevingut l’entitat ecologista més important de tot Catalunya. Quatre dècades on han tingut temps d’acumular «moltes aventures, moltes històries, molts mal de caps, moltes frustracions, també molts èxits». Així ho defineix el seu president, Xavi Jiménez. Ell va ser un dels nois que estava present en aquella cafeteria de Valls una tarda de 1985. «Volíem ser una entitat transversal, que servís per ajuntar preocupacions i poder lluitar-les plegats», un fet que han aconseguit i amb escreix. L’entitat ha crescut en nombre de socis, però també en abast. De Valls en els seus inicis, van passar a Reus. De Reus van passar a cobrir tot el Camp de Tarragona. A dia d’avui cobreixen Camp i Terres de l’Ebre. Tot per vetllar per la salut mediambiental del territori.
El Gepec acumula desenes de batalles. «Al Montsant i als Ports hi volien posar parcs eòlics. Al Priorat, concretament, anaven a col·locar dues centrals amb línia elèctrica que travessava tota la Serra Major. Va ser tot un repte, el vam aturar a contracorrent», explica el president. Diu que va passar igual als Ports, a les Terres de l’Ebre. «Però mireu ara, tots dos espais són protegits com a Parcs Naturals. Podem gaudir-los. Això és el que ens dona força per a seguir treballant».
Per contra, també hi ha projectes pels quals encara avui lluiten. «És normal no arribar a tot, és una dedicació que implica molt d’esforç», comença relatant el Xavi. Sempre volen fer més, però «els recursos són els que són». A hores d’ara, el Gepec compta amb diversos tècnics especialistes, alguns d’ells en comunicació, altres advocats per a defensar causes que se’n van per vies judicials. «Sempre que acaba una campanya i no l’aconseguim pensem, què hauríem d’haver fet diferent?». Tot i això, el mateix Jiménez assegura que després de tants anys, els recursos actuals han millorat molt als que tenien als inicis.
Hard Rock i Riu Siurana
Una de les batalles que ells consideren com a perduda és, per exemple, la construcció PortAventura. I en aquesta mateixa línia ara treballen contra el nou complex de Hard Rock. «Nosaltres vam guanyar a BCN World —el primer projecte de Hard Rock—. Vam anular via judicial el projecte. Ens van donar la raó. Ara treballem perquè no és el model turístic que volem pel nostre país». En el mateix sentit parla de la futura planta de Lotte a Mont-roig, el que nomenen com «infraestructures industrials no justificades».
Un dels casos més coneguts i que lideren amb altres plataformes és el conflicte amb l’aigua del Riu Siurana. L’Andreu Escolà hi té dues causes obertes. Ell va ser president del Gepec durant més de deu anys. Ara n’és un membre reconegut. La primera causa judicial que té és per «retornar aigua al Riu Siurana» i en l’altra està acusat per un suposat robatori de patrimoni històric. «Tinc més judicis pendents, també per les manifestacions contra el parc eòlic de Riudecols», diu l’Andreu, com si formés part ja de la seva vida. Afegeix: «És una feina a vegades arriscada». Fa anys que aquests judicis s’estan posposant.
L‘activista critica que s’opti per la via judicial en lluites mediambientals. «Tenen recursos i molts interessos econòmics en joc». Diu que l’administració també hi juga un paper confús i cobard.
Més enllà, el Gepec no només ha lluitat contra grans projectes. També ho fa en intentar canviar maneres de planificar. Un exemple clar és en l’energia verda. Escolà explica que no estan en contra d’aquesta, sinó d’«on es col·loca»: «entenem que s’han d’aprofitar les zones urbanitzades, hi ha taulades desaprofitades, hem vist fins i tot autopistes que poden cobrir-se amb plaques solars». Segons ells, el que sí que interessa és explotar terrens que no són tan costosos i instal·lar línies de molt alta tensió per a transportar tota aquesta energia.

El 2020, diversos activistes es van manifestar per un parc eòlic a Riudecaols.
Mirada cap al futur
Són 40 anys del Gepec. Però, com han de ser els pròxims 40 anys? «Si una entitat ecologista té feina és mala senyal, oi?», diu el president. «Vol dir que les coses no van bé, és un reflex de com està el país». Però, per a mirar al futur, cal mirar també d’on venim: «Des de l’any 2010, Catalunya no té Conselleria de Medi Ambient. En aquell moment es va creure que era prescindible, que no era important. Doncs, què és el primer que volem? Que es recuperi aquesta conselleria», reclama Jiménez. Sense haver-se escoltat parlar entre ells, Escolà fa la mateixa referència. «Per què la van treure? Perquè els hi molesta. La sensibilitat ambiental a la nostra administració és molt bonica mentre no es trepitgi cap interès d’algú amb poder».
Ara sí, ve la llista de desitjos: «Que tinguem conselleria, que tinguem sensibilitat ambiental, que les polítiques de país es facin en base a la sostenibilitat, tenint en compte els recursos que tenim i no els que volem tindre. Perquè més no en tindrem». Per concloure, el Xavi acaba: «Hem de créixer en base a les mesures que tinguem, els recursos que tinguem, en base del territori que tinguem. Als nostres ulls, sempre serà una possibilitat».