Jordi Jordan: «Demanem una major inversió per fer la neteja de boscos»

Tot i que l’incendi del Baix Ebre no ha arribat a cremar terme municipal de Tortosa, si bé es va patir per pobles de la ciutat com els Reguers o Jesús, la capital ebrenca s’ha acabat convertint en el centre neuràlgic i en el del comandament de l’emergència.

L’incendi està finalitzant de la pitjor manera possible, amb un bomber mort de Tortosa.

Sí, la veritat és que estàvem relativament satisfets perquè finalment s’estava controlant l’incendi, després d’uns dies de molt de patiment, especialment el dilluns a la nit, i quan anàvem a donar la bona notícia del control de l’incendi, va arribar aquesta desgràcia. Primer es va dir que era un bomber mort i finalment es va confirmar que, a més, era d’aquí de Tortosa. Així que ha sigut un shock per a la ciutat.

Comencem pel principi. Dilluns, quan rebeu l’avís de l’incendi i com actueu?

Al migdia salta l’avís i a primera hora de la tarda ja se’ns comunica que possiblement es necessitarà instal·lar el centre d’emergències. En aquell moment encara no coneixíem la gravetat de l’incendi, però ja vam posar a disposició el pavelló firal de Remolins. Després també vam cedir uns terrenys al costat de la nova llar d’infants de Ferreries per coordinar els camions i els vehicles. Tot es va anar accelerant molt ràpid, i la mateixa nit de dilluns també vam cedir el pavelló del Temple, perquè a la una de la matinada ja vam començar a tenir a Tortosa els primers militars. Jo mateix en persona els vaig anar a rebre al pavelló, perquè estiguessen en les millors condicions possibles.

Es recorda a Tortosa haver viscut una situació d’emergència similar?

Tot i que no es pot comparar, aquí es recorda molt l’accident del càmping dels Alfacs, quan Tortosa es va convertir en centre d’emergències.

La terrible nit del dilluns, com es va gestionar? El foc amenaçava arribar als pobles de Tortosa i també es va ordenar confinar el barri de Remolins.

Hi havia aquesta preocupació, però érem al peu del canó i des del centre d’emergències estàvem informats en tot moment de l’incendi. A la 1 de la matinada vaig trucar els alcaldes dels pobles i, sortosament, el foc no va afectar part del nostre terme municipal. Hem tingut molta sort des del punt de vista municipal, però sí que hem patit aquesta víctima mortal, que era de la nostra ciutat.

Com es va comportar la ciutadania? Cal fer més pedagogia per seguir les indicacions de Protecció Civil?

En el moment que van arribar les alertes al mòbil a Tortosa en aquell moment la gent, majoritàriament, estava dormint i això va facilitar que el confinament es fes més efectiu a la nostra ciutat i pobles. Evidentment, no té res a veure amb el que estaven vivint a Aldover o Xerta o qui tenia les flames al costat. Jo vull donar les gràcies a tota la gent que va fer un esforç per reduir la mobilitat i confinar-se. A vegades les indicacions semblen contraintuïtives, però hem de confiar en els professionals que són qui s’hi dedica i tenen experiència.

Tortosa té un terme municipal molt gran i moltes cases disseminades. Quines són les demandes que feu des d’aquí?

Des de Tortosa demanem major inversió per part del Govern a l’hora de fer la neteja de boscos. Des dels municipis és impossible assumir-ho, no tenim prou recursos i són quantitats econòmiques molt elevades. Cal prioritzar les urbanitzacions i la millora de camins. I per això també cal comptar amb els propietaris. Crec que el Govern està receptiu, i als dos dies ja va arribar el conseller Dalmau per reunir-se amb els alcaldes. A Tortosa fa poc hem aprovat el document únic de Protecció Civil (Duprocim) i estem treballant també en gestió forestal.

Què hem après d’aquest incendi?

Una vegada més, sobre la vulnerabilitat dels nostres boscos. L’abandonament del món rural barrejat amb el canvi climàtic i les altes temperatures i el fort vent van provocar una combinació molt complicada. La part positiva que hem vist és la solidaritat. Hi ha hagut un oferiment de moltíssima gent voluntària. I una vegada més vull mostrar un agraïment immens a tots els servidors públics que es deixen la vida per cuidar de la resta. I també agrair a tota la gent que ha vingut d’arreu de Catalunya i de l’Estat, de Cuenca, de Segòvia, de Saragossa, de València...