Quants secrets pot amagar una amistat?

Algunes encara tenim la sort de mantenir amistats de la infància, aquelles que van veure néixer les parets del col·legi i que han anat creixent i evolucionant a mesura que ho hem fet nosaltres mateixes com a persones. Però amistats de les bones, de les de veritat, de les que es cuiden, s’estimen i hi són, no d’aquelles que es mantenen només pel fet de dir-ho.

Aquesta és la premissa que ens presenta l’Ester Invernon (Mataró, 1973) en la seva tercera novel·la, Ningú ens va dir que seria fàcil: l’Eva, la Sara i la Lisa són tres amigues que es coneixen des de ben petites. Voregen els cinquanta i sempre han estat unides. Avui dia encara, amb parella o sense, amb fills o sense, es veuen de forma habitual i s’ajuden les unes a les altres, tot i les diferències en estils de vida i caràcters que les separen.

La Lisa i el Xavier tenen fills i mantenen un estatus de família benestant... però les coses no rutllen al matrimoni perquè la Lisa sospita que el Xavi li és infidel. La Sara és una reconeguda advocada, com el seu marit, el Seb, però un cas del bufet al qual hi treballen ha fet saltar la seva vida tranquil·la amb les seves dues filles. A més, la Sara està patint molts canvis físics que fan que no es trobi gaire bé i provoquen que tot estigui trontollant. L’Eva és la que manté un esperit més jove de totes: és molt activa socialment, treballa a la ràdio i fins ara, que ha conegut al David, no tenia una parella estable de la qual se sentís enamorada. Però l’ombra del qual semblava un fan més comença a espantar-la...

Qüestions tabú

Durant la passada Setmana del Llibre en Català, la periodista Gemma Sanz recollia algunes reflexions literàries després de la presentació ‘Noves veus’, on participava Ester Invernon. Sanz explicava que cada autor té el seu procés d’escriptura i que «Invernon comença les seves obres fent el perfil dels personatges: com són físicament, com es vesteixen, els seus gustos i manies, fins i tot s’imagina quin partit polític votarien. Després fa el pas més feixuc, la cronologia. I quan té l’escaleta llesta, comença a escriure», recalcant que, tot i tenir la cronologia pensada, deixa que flueixi, perquè com explica l’autora, «la història també evoluciona sobre la marxa, que és el més bonic».

A Ningú ens va dir que seria fàcil, Invernon aborda molts temes femenins, reivindicant la dècada dels 50, on pot tractar qüestions com la menopausa: «m’he adonat que és un tabú. Sembla mentida, hem de començar ja de petites a parlar-ne», declarava l’autora.

Tot i ser amigues i confidents, cadascuna de les tres protagonistes de la novel·la amaga un secret que, per por a les conseqüències personals i entre elles, no s’han atrevit a explicar. Ester Invernon ens relata com és el creixement particular de cada personatge i com un instant els hi pot capgirar la vida per sempre. I ens planteja una pregunta cabdal: quants secrets pot amagar una amistat?

Títol: Ningú ens va dir que seria fàcil

Autora: Ester Invernon

Editorial: La Campana

Pàgines: 252