Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Pep Sala: «Amb el projecte Sau30 tenim una actitud vital diferent»

    A Reus, la banda presentarà aquest dissabte el disc ‘Mil i una nits i uns quants dies’ en un concert al Teatre Fortuny. Així mateix, no hi faltaran les grans cançons de Sau, que han traspassat generacions

    03 noviembre 2022 10:19 | Actualizado a 03 noviembre 2022 10:27
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    Temas:

    Amb el guitarrista i compositor Pep Sala al capdavant i la incorporació a la veu de Jonathan Argüelles, Sau30 actuarà aquest dissabte al Teatre Fortuny de Reus, a partir de les 20.30 hores, per presentar el disc Mil i una nits i uns quants dies. A dalt de l’escenari també hi seran Ramon Altimir (teclats i veus), Pep Sánchez (baix i veus), Quim ‘Benítez’ Vilaplana (bateria), i Josep Lluis Pérez (guitarra).

    Què significa actuar al Teatre Fortuny?

    Pep Sala (P.S.): Personalment, al Teatre Fortuny he tingut la sort d’actuar-hi uns quants cops. És dels teatres clàssics de Catalunya, com el Kursaal de Manresa, el Teatre Municipal de Girona, l’Atlàntida de Vic, o l’Auditori de Sant Cugat. D’altra banda, recordem molt especialment el concert que amb Sau30 vam celebrar a la plaça Llibertat fa quatre anys.

    Jonathan Argüelles (J.A.): Aleshores, també va actuar un bon amic nostre, el reusenc Joan Masdéu i va ser molt emotiu.

    D’ençà que es va presentar Sau30 han reconegut que no són Sau. Per què és rellevant aquest exercici de sinceritat?

    J.A.: Bàsicament, perquè és la realitat i a vegades les obvietats no s’entenen. És obvi que Sau eren, sobretot, dues persones, el Pep Sala i el Carles Sabater. Llavors, si falta un dels dos, no pot ser Sau. Així mateix, una obvietat tan gran, la gent no l’acaba d’entendre i per això li hem posat el ‘30’ per marcar la diferència, i separar una etapa de l’altra.

    «La vida, com deia John Lennon, és allò que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans. En el nostre cas, més que mai»

    Quina actitud vital té el projecte?

    P. S.: Ara tenim una actitud vital diferent, ja que quan comences i ets jove, vols menjar-te el món i vendre molts discs. D’altra banda, no som un grup que hagi seguit, és a dir, després d’una interrupció en el temps i d’un passat que volem respectar, ens hem tornat a retrobar i han passat coses que no teníem previstes, com publicar un disc amb cançons noves. Per això, tenim moltes ganes que vingui molta gent al concert i s’ho passi molt bé.

    Com a cantant, quina energia aporta al projecte?

    J. A.: Des que era molt petit anava a concerts de Sau i sempre he sigut molt fidel a la banda. Llavors, intento fer les coses amb molt de respecte, és a dir, sabent on estic i quin és el meu lloc.

    P.S.: El Jonathan Argüelles ens aporta talent, ja que quan estàs en una banda has de sumar, i ell suma i molt.

    En què s’inspira per trobar el seu propi estil, tenint en compte que de professió és bateria?

    J. A.: El que sé de com mourem per l’escenari és de veure el que feien en el seu moment el Carles Sabater i el Pep Sala. Llavors, al principi t’has de desfer d’algunes influències pronunciades per trobar el teu camí, concert darrere concert.

    «Des que era molt petit anava a concerts de Sau i sempre he sigut molt fidel a la banda. Llavors, intento fer les coses amb molt de respecte»

    El projecte Sau30 va sorgir de manera imprevista i han reconegut que no saben fins quan durarà. Això els fa gaudir més del moment i estar més tranquils?

    J. A.: El problema és que per molts plans que facis, la vida canvia. Quan pensàvem que les coses no podien anar cap a un camí, de sobte arriba la pandèmia i el Pep, tancat a casa, comença a compondre cançons, però no ho feia pensant amb el projecte. Això ens fa pensar que és millor no fer plans.

    P.S.: La vida, com deia John Lennon, és allò que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans. En el nostre cas, més que mai.

    En l’àmbit sonor, quins matisos té Sau30?

    P.S.: Quan vam començar a assajar ens va sorprendre, a nosaltres mateixos, que sonàvem autènticament a Sau, tot i deixar de tocar junts durant més de vint anys. A més, el Jonathan té la tessitura i el timbre de veu una mica semblant a les del Carles Sabater. Per això, quan el Jonathan i jo cantem plegats la sonoritat s’assembla molt a la que teníem amb Sau. Així mateix, el bateria Quim ‘Benítez’ Vilaplana també té una sonoritat pròpia i que és la mateixa de Sau, un exemple que podem aplicar amb la resta de músics. D’altra banda, després de tants anys els temps i la tecnologia han canviat, n’hem après i tenim més experiència, el que fa que també evolucionem.

    «Després de tants anys, els temps i la tecnologia han canviat, n’hem après i tenim més experiència, el que fa que també evolucionem»

    La tecnologia ha millorat o ha empitjorat la música?

    P.S.: La tecnologia és una eina, i mai és culpa de l’eina. Amb un martell pots fer La Pietat de Miquel Àngel o donar-li al cap amb algú. Així, la tecnologia ha fet que els discs sonin millor tècnicament, però també que persones que no tenen prou talent o coneixements, publiquin àlbums amb la veu afinada i a temps.

    Sau va formar part de la història del rock català. Com veuen el moment actual?

    J.A.: Des dels noranta, la música ha evolucionat, han canviat molt les coses i hi ha projectes molt interessants. Si bé, a Catalunya el pop-rock no crec que estigui passant el seu millor moment, perquè encara no som capaços d’entendre que hi ha estils molt diferents i que seria bo que tots poguéssim conviure.

    La veterania està menyspreada?

    J.A.: Aquí a Catalunya la gent vol jubilar a tothom molt ràpidament. Un clàssic, que no he entès mai, és la pregunta: ¿Per què no et retires?

    P.S.: Quan jo començava, ja els hi passava a Pau Riba, Jaume Cisa..., i ara ens passa als músics de la meva generació.

    A l’esquerra, el compositor i guitarrista Pep Sala i, a la dreta, el cantant Jonathan Argüelles. Foto: alba mariné

    Comentarios
    Multimedia Diari