«On hi ha pagesos i ramaders, el foc no arriba a aquesta magnitud»

No hi ha esperança. Genís Espinós, jove agricultor de Paüls de 23 anys, observa com es van caient les poques olives que semblava que s’havien salvat en algunes oliveres parcialment cremades, a la seua finca al terme de Xerta. Encara que l’arbre no es cremés totalment, els fruits estan caient per la calor patida. No hi ha res a fer. La zona encara fa olor a fum, i el terra, negre, va embrutant-li les sabates i la part baixa de les cames mentre camina. On abans regnava el verd, ara tot està tenyit de color marró fosc i negre. Hi ha un silenci clamorós. Les cendres no fan soroll en ser trepitjades.

Espinós és un dels pagesos afectats pel greu incendi del Baix Ebre de la setmana passada. Ell i la seua família tenen gairebé una trentena d’hectàrees de conreu a la zona, sobretot d’olivera i garrofers. El foc li ha devorat 250 arbres (oliveres, garrofers i ametlers) i calcula haver patit un 85% de la seua producció. També ha perdut la infraestructura de reg d’una de les finques. «Tenim també un celler a Prat de Comte, perquè per sort també tenim vinya allí i a Horta de Sant Joan, vaig arrendar-li la finca a un pagès que s’ho volia deixar. Serà el vi el que ens farà aguantar perquè realment aquí ha quedat tot devastat», explica observant les oliveres, els garrofers i els pins cremats a una de les finques de Xerta.

Just l’any passat van desbrossar i netejar aquesta finca de pins, de forma que l’actuació realitzada ha ajudat que alguns arbres no s’hagen cremat. No obstant això, els arbres que han quedat vius però encerclats pel foc igualment acabaran per llençar el fruit a terra. «I no sabem quants anys faran falta perquè tornen a produir».

El jove pagès, autònom des de fa dos anys, va decidir estudiar un cicle mitjà i un de superior per dedicar-se a l’agricultura i a la viticultura. «Vaig decidir-ho perquè m’agrada, però en canvi m’he de passar mitja jornada fent d’administratiu i omplint papers... Tot plegat ho fa molt difícil. Hi ha coses inevitables com un incendi. Però altres coses són evitables, com la burocràcia. Haurien de simplicar les coses o ningú s’hi dedicarà», valora.

Espinós va participar a la reunió d’afectats dilluns a la nit, a Paüls. En va sortir sense gaires esperances. «Ens parlen d’ajudes de 300 euros per hectàrea. Sembla una mofa. Com a mínim hauríem de poder tornar a plantar els abres que hem perdut», exposa.

El foc ha afectat un 80% del terme de Xerta, sent el municipi més perjudicat per l’incendi.

Més inversió per prevenir

Curiosament, part de la zona afectada per l’incendi ja va cremar en un altre foc fa trenta anys, a principis dels 90. Ho recorda Moisés Fabra, ex alcalde de Xerta. «Part del cremat ja es va cremar, i això demostra que ningú no ha fet res en tots aquests anys. No podem tornar a ensopegar amb la mateixa pedra tres cops», valora al Diari.

Per a l’ex alcalde, ara la feina de l’administació és «prevenir, prevenir i prevenir. Ja que tot el que s’inverteix en prevenció després s’estalvia durant l’incendi. Hem d’aprendre que amb una bona gestió forestal, ramadera i pagesa, això no passaria».

Fabra mateix va estar, la nit de dilluns de la setmana passada, remullant la seua finca, ja que les flames van arribar a seixanta metres de casa seua. Com ell, aquella nit de de dilluns de tanta angoixa, molts veïns especialment de Xerta i Aldover van veure el foc massa aprop. «Crec que calen més ajudes a la pagesia i a la ramaderia. Està demostrat que allí on pasturen i hi ha pagesos els incendis no arriben a aquesta magnitud», expressa.

La neteja, clau

Tenir l’entorn de la casa net de vegetació és el que va salvar la Kolina, una casa rural situada a la Balaguera, entre Xerta i Aldover, de ser víctima de les flames. La resta de l’entorn és un cementiri d’arbres. El foc va arrassar tota la vegetació del voltant, però per sort la casa es va salvar.

La casa rural s’havia posat en marxa només un mes abans, de la mà de la jove parella formada per Clàudia Giménez i Albert Lleixà. Ara, treballen per poder reobrir al més aviat possible.

La casa tenia una finca de dos hectàrees de bosc, que ara ha quedat totalment calcinat. Les flames també han afectat les canonades d’aigua, el cablejat elèctric i el reg. «Dimarts mateix ja vam poder accedir a la casa amb els Bombers. Estàvem molt preocupats. Però ens van dir que el foc va arribar al límit de la casa pel bon manteniment que n’havíem fet. Gràcies a mantenir-ho net, s’ha salvat», detalla Giménez.

Els joves van obrir un compte de micromecenatge online per canalitzar les ajudes que van començar a rebre d’amics, familiars i veïns, per tal de contractar els tècnics per fer les reparacions. Amb esforç, temps i molta replantació, el verd tornarà a rebrotar en aquest petit oasis.