El Ministeri es mostra més receptiu en mobilitzar sorres amb dragues al Delta, però de forma limitada

El Ministeri per a la Transició Ecològica mostra una major receptivitat envers la mobilització de sorres litorals al delta de l’Ebre amb dragues marines (per recuperar amplitud al front del Delta, i la línia de la costa de 1985), tot i que aposta per limitar-ne l’abast per analitzar amb detall els efectes de cada intervenció. Així ho ha explicat el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell.

Segons Gonell, les darreres reunions —tant tècniques com polítiques— entre el Ministeri i la Conselleria de Territori han permès avançar cap a un marc d’actuacions prioritàries consensuat. L’objectiu és unificar els diferents plans existents fins ara: el Pla Delta de la Taula de Consens, l’Estratègia Delta de la Generalitat i el pla de protecció que el Ministeri estava definint.

«Si esperem estar d’acord al 100%, no avançarem. Cal identificar les prioritats compartides i començar per aquí», ha remarcat Gonell. Segons ha detallat, les dues administracions, amb l’assessorament tècnic de la Universitat Politècnica de Catalunya, continuen treballant per definir els projectes «prioritaris» dels respectius plans de protecció en els quals ja hi ha acord per començar a actuar.

El delegat ha explicat que, a nivell tècnic, hi ha una predisposició creixent per part del Ministeri a experimentar amb aportacions d’arena marina mitjançant draga. La Generalitat ja n’havia començat a fer estudis previs. Tot i això, els tècnics insisteixen que cal estudiar amb precisió el comportament d’aquestes sorres un cop dipositades.

La preocupació principal és que no tota l’arena aportada quedarà fixada, sinó que es desplaçarà per l’acció natural del mar. Per això, Gonell subratlla la necessitat de determinar amb rigor quins efectes pot generar aquest moviment i com pot afectar altres punts del litoral.

«Podem compartir la preocupació en l’àmbit tècnic perquè és una quantitat d’arena gran que es necessita per protegir la Delta i hem de tenir molt clar què passarà», ha apuntat Gonell, qui ha reconegut que del material que s’acabarà mobilitzant i desplaçant només se’n consolidarà una part, al voltant del 50%. «Per tant, hem de tenir ben estudiat quins efectes pot provocar aquesta arena dipositada que pugue acabar movent-se», ha assegurat.