Què són unes restes arqueològiques aparegudes a la Punta de la Banya, al Delta de l'Ebre?

Després del pas del temporal Harry de fa uns dies, el moviment de l’arena i de les marees ha deixat al descobert a la punta de la Banya, al Delta de l'Ebre, una estructura fins ara amagada, que podria estar relacionada amb les antigues salines o amb una antiga torre defensiva. Aquest divendres han visitat les restes diferents representants polítics de l'Ajuntament de la Ràpita, així com l'arqueòleg territorial a l'Ebre, el delegat del Govern a l'Ebre, Joan Castor Gonell i el director territorial de Cultura, Manel Zaera.

La troballa està a tocar de la platja, a pocs metres de l'entrada a les salines de la Trinitat, mar enfora de l'istme del Trabucador. Es tracta d'un punt genuí i quasi verge, on només brilla el sol, que arrenca reflexos a l'aigua, i l'única activitat visible és l'onatge avivat pel vent.

Segons ha explicat el director territorial de Cultura, Manel Zaera, la informació actual disponible encara és molt limitada.

Zaera ha detallat que “han aparegut unes estructures i hem fet una visita tècnica per veure-les in situ i poder valorar el que són. Ara mateix no tenim informació suficient per saber què són”. Les primeres hipòtesis apunten a diferents possibilitats: “poden ser restes d’antigues salines o estructures defensives. Però encara hem de fer un estudi", ha remarcat.

La situació i ubicació de les restes dificulta l’actuació immediata, ja que ara es troben parcialment sota l'aigua. Alguns dies la marea està més alta i en dificulta la seua visibilitat. Per això, el departament estudia els següents passos: “Potser es podrà fer una intervenció subaquàtica; siga com siga, ho traslladarem al Departament per decidir què fer”, exposa el director.

Zaera ha insistit en la importància d’actuar amb celeritat: “És important fer-ho perquè, a part del patrimoni històric que representa, està exposat als temporals i, amb la regressió, és important documentar-ho tant com sigue possible”.

Com ha indicat al Diari Cristian Jensen, director de la Fundació Salines Marines, en alguns mapes del segle XVIII ja apareixien algunes torres defensives a la zona, mar enfora.

Història de les actuals salines

Les actuals Salines de la Trinitat van iniciar la seua explotació el 1869. Uns anys després, la necessitat d’exportar la sal va obligar a buscar una solució logística i l’any 1901 es va inaugurar el Moll de les Salines, que amb el transport terrestre després va caure en desús.

Les salines de la Trinitat, així, van nàixer a les darreries del segle XIX després de recollir el testimoni de segles d’experiència d’altres activitats salineres que s’havien situat al Delta. Aquestes altres salines havien conviscut amb la formació de la plana deltaica i la primera constatació escrita de la seua existència la trobem a la carta de població de Tortosa de 1149. De fet, les salines de la Trinitat van conviure amb les salines de Sant Antoni fins a l’any 1976, i les primeres es coneixien com a salines noves i les de Sant Antoni, situades al costat de la llacuna de la Tancada, com a salines velles.

Alt valor mediambiental

La punta de la Banya és l’àrea natural més extensa que queda al delta de l’Ebre. Es tracta d’una península situada a l’hemidelta sud que ocupa aproximadament 2.700 ha, una part de les quals estan sota concessió per a l’explotació de sal (les anomenades Salines de la Trinitat). La resta té l’accés restringit tot l’any. El relleu que presenta és molt pla i acostuma a inundar-se amb les pujades del nivell del mar i els temporals. Els calentadors i cristal·litzadors de les salines han estat protegits amb un sistema de dics per evitar aquestes inundacions.

És una de les zones més importants de tota la Mediterrània per a la nidificació de gavines, xatracs, flamencs i limícoles que hi arriben per desenes de milers. Es tracta, sens dubte, d’un autèntic santuari per als ocells.