Les pluges i l’entrada de cítrics de Sud-àfrica fan caure els preus de la clementina a l’Ebre

La campanya de la clementina a les Terres de l'Ebre arriba al seu final aigualida pels baixos preus per als productors i fortament condicionada pel clima. L'entrada massiva a Europa de mandarines provinents de Sud-àfrica durant l'inici de la collita a l'octubre, fruit dels aranzels imposats per Donald Trump, unida als episodis continuats de pluges a partir en la recta final de la collita han acabat perjudicant el sector. Tot i que molts productors van anar venent malgrat la caiguda de preus inicial, d'altres com Ramon Itarte, d'Alcanar, van preferir esperar una possible remuntada. Els aiguats de mitjan desembre, però, han acabat fent malbé el fruit dalt als arbres i fent-lo caure a terra. Itarte calcula haver perdut prop de 300.000 quilos.

A la cooperativa Exportadora d'Agris d'Alcanar ja preveien que les calorades de principis d'estiu passat farien minvar la producció de forma considerable, però la caiguda ha estat finalment superior a la de la campanya passada, passant dels 14 milions de quilos habituals a uns 10 milions, un 40% menys.

Els diversos episodis de pluja que s'han encadenat a partir de mitjan desembre, quan la collita entrava ja a la recta final, han acabat d'enfonsar la campanya, ocasionant una pèrdua de qualitat del producte i unes pèrdues de producció que, en el cas de la cooperativa canareva, han arribat als 400.000 quilos, un 4% del total. "Ha estat la gota que ha fet vessar el got", reconeix el gerent de l'Exportadora d'Agris d'Alcanar, Federico Tarazona.

Per si no fos prou, la campanya de la tardor d'aquest 2025 arrencava ja condicionada per un context comercial complex. Els tancaments fronterers de facto provocats per la política aranzelària de Trump han agreujat les vendes de cítrics ebrencs, i en particular la mandarina, en els compassos inicials d'aquesta campanya.

La imposició massiva d'aranzels va portar a l'octubre ingents quantitats de mandarina a Europa, a través del port holandès de Rotterdam, procedents de Sud-África. També n'arriben del nord d'Àfrica (de països com Egipte i el Marroc) i, en endavant, avisen els productors, de la zona del Mercosur.

Alentiment continuat de les vendes

L'efecte immediat d'aquest nou escenari va ser la caiguda dels preus i l'alentiment de la comercialització de les primeres mandarines collides. "A l'octubre vam estar venent un 30% menys de quilos cada setmana", ha indicat Tarazona. La campanya, que va començar amb productors cobrant uns 0,6 euros el quilo, que es van desplomar fins als 0,3 per acabar tancant la campanya al voltant dels 0,45. "Ha estat una campanya amb unes expectatives i preus inicials molt bons que han anat baixant i reduint-se a mesura que passava el temps", sentencia.

Així ho creia també, d'entrada, Ramon Itarte, productor de cítrics d'Alcanar amb finques al municipi veí de Vinaròs. Recorda que, en el moment de començar la campanya, havia tancat amb diversos comerciants la venda del fruit a 0,55 euros el quilo. Però l'arribada massiva de mandarines de Sud-àfrica i d'Egipte, apunta, va acabar desplomant el preu fins als 0,3 euros el quilo.

"Llavors em vaig dir: bé, ja s'arreglarà una miqueta. Deixem que s'acabi aquesta (entrada de fruit) de Sud-àfrica i automàticament la vendrem", ha relatat. L'arribada de continuats episodis pluges a mitjan desembre, però, va reduir de forma considerable la qualitat del fruit a l'arbre i els comerços van rebutjar comprar-ne més. El resultat final, tota la collita de clementina d'una finca de més de cinc hectàrees, més de 200.000 quilos, podrida a l'arbre i florida a terra. Itarte eleva la pèrdua d'altres finques fins als 300.000 quilos, que només havia assegurat molt parcialment en aquesta ocasió.

No s'han pogut aprofitar ni per a elaborar sucs i haurà d'invertir recursos addicionals per netejar el terra i evitar que les restes de fruita feta mal generin fongs i malalties. "Ara aquí hauré de tirar molts productes perquè no agafin la fitòftora, perquè brotin en sanitat. N'he de tirar dalt i baix. Això és una despesa molt forta també perquè els líquids han pujat molt", subratlla. Itarte es queixa també de les limitacions que la Unió Europea imposa a alguns productes fitosanitaris, limitacions que no tenen, assegura, els països d'on s'importen mandarines. A més de les diferències en el cost de la mà d'obra cop. "Això és un desastre", resumeix.

Noves varietats per fer front al canvi climàtic

Convençut que la mandarina clemenules, la més estesa als camps del Baix Ebre i el Montsià, és la "millor" varietat, assumeix que el canvi climàtic ha limitat de forma considerable la finestra temporal per a la seva recol·lecció, que va entre els mesos d'octubre i gener. Si el clima no juga a favor, amb episodis fins ara poc usuals de precipitacions en mesos com desembre i gener, la collita es complica. "Té un període molt curt. Per darrere venen varietats com l'hernandina i la resta i llavors aquesta es queda i no val res. Cau i es fa 'pixona' (perd propietats i qualitat)", observa Itarte.

Tant el mateix Itarte com Tarazona coincideixen que el canvi climàtic està alterant de forma considerable la finestra temporal de la collita i les expectatives de comercialització dels productors. "Està canviant la manera de conrear: hi ha decisions d'inversió pel que va a varietats i preus que estan canviant", apunta el gerent de l'Exportadora d'Agris. "En el cas de la varietat reina que produïm, la clemenules, s'ha reduït el període comercial, que era de dotze setmanes de novembre a gener, fins a unes vuit setmanes, de novembre a desembre", sosté. El gener, doncs, es considera ja com a perdut.

Els tècnics de les cooperatives, com en el cas d'aquesta d'Alcanar, ja fa temps que treballen per adaptar els conreus a les noves condicions. Això podria suposar que el domini de la clemenules, actualment un 80% de la producció, s'acabi reduint fins al 50%. L'altra meitat, serien noves varietats "de segona estació". Actualment, algunes d'aquestes, com la nadorcott, tango o d'altres representen només el 10%, tot i que està previst que la seva presència es pugui a triplicar en els pròxims anys.