<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Entitats ecologistes reiteren la necessitat de fer més actuacions al delta de l’Ebre

Coincidint amb el Dia Mundial de les Zones Humides, la PDE, SEO Birdlife i Picampall visiten la finca de Bombita per veure la renaturalització a la zona, però reclamen més accions

03 febrero 2025 11:35 | Actualizado a 03 febrero 2025 11:35
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Amb motiu del Dia Mundial de les Zones Humides, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, SEO Birdlife i Picampall han organitzat la sortida anual pel Delta. Un any més, l’activitat ha permès conèixer millor l’entorn natural i el valor ambiental dels aiguamolls, i també veure el seu estat, a més de prendre consciència de les actuacions necessàries per salvaguardar-lo.

En aquesta 19a edició, els participants han conegut la finca de Bombita, a Deltebre. En l’espai, propietat del Ministeri d’utilitat pública i una de les zones del Delta amb més incidència per la intrusió marina i retrocés de la línia de la costa, s’han recuperat zones d’aiguamoll a través de la gestió dels seus hàbitats.

La cap de servei de Costes del Ministeri, Teresa Rodríguez, també ha participat en la ruta per la finca. Aprofitant la seva presència, la PDE ha reivindicat, un cop més, la necessitat de salvaguardar la biodiversitat del Delta i fer-lo més resilient al canvi climàtic.

Susanna Abella, portaveu de la Plataforma, ha recordat que cal aportar sediments com més aviat millor. «Necessitem un Delta fort i un riu en bones condicions. Recuperar els cabals ecològics a nivell de conca. El Delta desapareix perquè no arriben sediments».

La portaveu ha alertat que aquesta això genera que «el Delta s’estigui afonant i l’Administració Central de l’Estat és responsable que aquests sediments, retinguts en els embassaments, acabin baixant». Després de demandes històriques al territori, des del 2020 es duen a terme proves pilot, però «estem a 2025 i no hem vist baixar un gra de sorra. No ens ho podem permetre perquè el Delta està en clar retrocés, no ens podem permetre reviure el malson del Glòria».

Així mateix, la portaveu reclama actuacions de protecció, amb pressupost i calendari d’execució. «Veiem que es van fent actuacions, però no hi ha una continuïtat d’un pla clar i concret».

Actuació a la finca de Bombita

En els darrers anys, la finca de Bombita s’ha recuperat com a zona humida amb la renaturalització a la llacuna de l’Estella i del Canal Vell. «La finca té un gran valor ambiental, i crec que és una mostra de la capacitat de restauració dels ecosistemes», apunta la cap del servei de Costes.

Rodríguez ha detallat que el projecte, liderat per l’Eurecat, «ha consistit en la restauració de 45 hectàrees d’antics arrossars amb l’excavació d’una llacuna i la recuperació de la geomorfologia original». Tot plegat una actuació per recuperar diferents ambients com a zona humida.

Més recentment, dins del projecte europeu Rest-Coast, s’està treballant en la restauració d’aiguamolls en uns antics arrossars. L’actuació complementada amb la restauració de la dinàmica natural de platges i sistemes dunars, és fonamental per mitigar els efectes de futurs temporals, episodis extrems i de la pujada del nivell del mar.

Segons un estudi de SEO Birdlife, la condició actual dels aiguamolls també afecta la fauna, provocant que les aus busquin altres zones cap on emigrar. Basant-se en l’estudi, el coordinador de SEO BirdLife Delta de l’Ebre, Marc Vinyas, afirma que «veiem que en general, a l’Estat, el futur dels aiguamolls és incert. La major part estan en un estat ecològic dolent i això es plasma en la regressió de les poblacions d’Avifauna. Per això és molt important que seguim treballant i aprofitar el reglament de restauració, per continuar invertint en la recuperació». En aquest sentit, l’ONG ha sol·licitat reiteradament al MITECO que les llacunes costaneres siguin declarades primer hàbitat en perill de desaparició a Espanya, i s’incloguin en el Catàleg Espanyol d’Hàbitats en Perill de Desaparició.

Comentarios
Multimedia Diari