Markus Stange, nebot de Gustau Trippe, acompanyat per la historiadora Claudia Honefeld, m’ha explicat la controvertida història del seu tiet, mort a la Fatarella el 14 d’octubre del 1938, hores abans d’acabar la Batalla de l’Ebre. En aquest municipi s’hi conserva el monòlit aixecat commemorant i recordant la seva persona, a la partida de terme coneguda per Raïmats. Segons m’explica el nebot Markus, el govern hitlerià va prohibir que es fes pública la mort del tinent, sota l’amenaça de fortes sancions, fins i tot la presó i la mort dels seus pares. El fet es va produir perquè el govern nazi amagava la intervenció dels seus soldats a la guerra d’Espanya, ja que Alemanya havia signat amb França i Gran Bretanya el ‘pacte de no intervenció’. En canvi a Alemanya, uns mesos més tard, es va celebrar una majestuosa commemoració, amb flors i una gran gala, amb la corresponent invitació dels familiars i amb l’assistència d’alts càrrecs de l’exèrcit.
Però existeix una tercera versió que m’explica Markus Stange, rebuda de la seva mare, Ortrud, germana petita del soldat, encara viva de 93 anys, que diu que un company alemany li va donar la notícia que Gustav havia estat mort per encàrrec de les autoritats nazis i, coneixedor que l’havien de matar, li va suplicar que si sobrevivia la guerra espanyola, ho expliqués a la seva família. La germana del soldat va rebre la trista informació, confessada pel mateix autor, uns anys més tard. El que no entenien és que en principi no es prodigués la notícia amb prohibició expressa quan més tard fou homenejat com un heroi. La tercera versió, la que fou assassinat per ordre de la SS fan canviar els supòsits anteriorment relatats. Possiblement el tinent va ser controlat per la seva actitud contrària al règim, i l’afusellaren per aquesta circumstància.
Va arribar a Espanya desplaçat per l’exèrcit nazi a ajudar a les tropes franquistes. Era militar professional des del 17 anys, amb la graduació de tinent, si bé no combregava amb les idees de la S.S. (Sturm Staffel), ni la SA. Fou un gran esportista especialitzat en esports de motor i va fundar una escola esportiva dins l’exèrcit i en canvi va rebutjar un treball rellevant concedit al Ministeri de la Guerra, l’any 1934. Va guanyar moltes medalles i l’any 1937 va obtenir el títol del millor pilot de les forces armades alemanyes i es va especialitzar en tancs. Va arribar a ser molt popular i l’any 1938 li van proposar ser conductor personal de Hitler, que va rebutjar. A les cartes que sovint enviava a la seva mare explicava la disconformitat amb la política del dictador. El seu pare, home d’esquerres i contrari a la política nacional-sindicalista instaurada l’any 1922, manifestava que Alemanya no anava pel bon camí, per l’actitud intransigent i bel·ligerant i que podria tornar a portar la guerra al poble alemany i la conseqüent derrota. Criticava el militarisme nazi acusant-los que lluïen l’uniforme i les esvàstiques del Tercer Reich, per semblar més forts i poderosos, sota el domini del terror. En canvi, la seva mare, catòlica i conservadora, els tolerava però tampoc n’era seguidora. Es comprèn, per tant, que Gustav desplaçat a Espanya i que era instructor de tancs i vehicles motoritzats de l’exèrcit alemany, malgrat el seu caràcter de professional militar, tingués sentiments contraris a la causa ideològica dels seus superiors.
Gustav Trippe, s’allunyava tant com podia del lluïment de l’uniforme a les manifestacions i desfilades. Procurava eludir-los per no ser tatxat com a nazi, contrari a la política d’extrema dreta proferida per les autoritats dels moment. Preferia els dies assenyalats treballar com a mecànic i abillar-se amb estris de treball brutes per la grassa. I va venir a Espanya, potser voluntari, i considerat defensor de les idees nazis, però la seva consciència personal quedava ben allunyada dels actes del general Franco, insurrecte al govern legítim de la República.
Així m’ho explica el seu nebot, Markus Stange, que és professor de piano a la Universitat de Karlsruhe. El seu fill Matthias és historiador i treballa a la Berlin Wall Society, (Fundació del Mur de Berlin) que va ser construït per l’Alemanya Democràtica l’any 1961 i va ser reobert el novembre del 1989. La família pretén restituir la persona del seu oncle que per l’uniforme que portava, podia ser considerat un nazi hitlerià. Era militar, això sí, va treballar al front de l’Ebre com observador dels moviments de les tropes republicanes per les seves excel·lents condicions esportives i també possiblement com instructor de les tàctiques militars dels tancs, però ideològicament quedava ben allunyat de les polítiques del feixisme.
El monòlit de la Fatarella el delata, per l’uniforme que portava, com un lluitador nazi. La seva família, gent demòcrata de tota la vida, vol desmitificar el personatge tal com en el moment se’l va catalogar. En temps de guerra va conèixer Josep Rius que exercia de carnisser i abastava la tropa de la poca carn que podia aconseguir. El seu fill, que va morir fa poc, se’n recordava d’aquell soldat alemany, que estimava els animals i jugava amb ell com si fos el seu mateix fill i que res tenia a veure amb el clàssic soldat que pretenia matar als de l’altre costat per raons ideològiques. Això li ho va explicar personalment al seu nebot, el professor de piano de la Universitat de Karlsuhe, que es va donar a conèixer a la Messe Cabús, regidora de l’Ajuntament de la Fatarella, quan va venir al municipi l’any 2018 en motiu de la inauguració del Bosc de la Memòria a les Brigades Internacionals.
Aquesta és la història d’un soldat alemany que disposa d’una estela funerària a un bosc del terme de la Fatarella. Un home que com tants a la guerra va lluitar a un bàndol que ideològicament hi estava allunyat. Conec personalment germans catalans que a la mateixa Batalla de l’Ebre, un estava a un costat i l’altre al seu davant, tirant-se trets, sense saber-ho. Això són les guerres i el motiu que les persones de bona voluntat hem de lluitar per guanyar la pau i la concòrdia, com és el desig de Markus Stange.
