Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) revela que la transició ecològica és percebuda de manera desigual per la ciutadania, i el principal factor que ho explica no és l’edat, el sexe, el nivell d’estudis ni la residència, sinó la ideologia política.
La investigació constata que les persones de centre-esquerra tendeixen a valorar positivament aquest procés. Les de centre-dreta mostren més recels i ho perceben com una imposició o una amenaça per al seu estil de vida.
Una recerca duta a terme en el marc del projecte Social Perception and Ecological Transition Under a Multidimensional socio-economic analysis of the Spanish region (Spectrum), liderat per la catedràtica del Departament d’Economia, Maria Llop, analitzat com la ciutadania espanyola percep la transició ecològica i com aquesta és definida pels mitjans de comunicació.
«Pel que havíem llegit, hi ha un consens generalitzat que hi ha un canvi climàtic i que cal fer-hi front. Però en les mesures per combatre’l veiem diferències entre la població», explica al Diari la investigadora Arantxa Capdevila.
La investigació, publicada a la revista Land, aborda quines són les percepcions sobre els aspectes relacionats amb la transició ecològica, el grau de polarització política respecte a aquesta qüestió i els consums mediàtics associats. També es planteja determinar quin tractament dona la premsa espanyola a la transició ecològica en funció de la seua línia editorial.
Per fer la recerca, s’ha portat a terme una enquesta massiva i s’ha fet un buidatge de totes les notícies relacionades amb el tema publicades a la premsa en el mateix període. «A l’enquesta, per exemple, preguntàvem si estaven d’acord que la transició ecològica és l’única solució possible, si són mesures forçades pels governs o si es vol acabar amb el nostre sistema de vida. També preguntàvem sobre percepcions en la implantació de les energies renovables o el tancament de les nuclears», diu Capdevila.
Els resultats de la recerca van sorprendre les investigadores: el que determinava la posició envers la transició energètica era la ideologia. «Més a l’esquerra afirmaven que la transició ecològica era l’única solució per al canvi climàtic. Cap a la dreta, opinaven que era un procés forçat pels governs», afegeix.
Pel que fa a l’enfoc dels mitjans de comunicació, digitals com eldiario.es, de caràcter progressista, ofereixen una cobertura més extensa i positiva del tema, mentre que mitjans conservadors o ultres com El Mundo o OK Diario tendeixen a posar l’accent en les dificultats o costos associats a la transició.
«La polarització era molt marcada en la qüestió del tancament de les nuclears, per exemple. Mentre que de notícies contra les energies renovables pràcticament no se’n troben, posicions a favor o en contra de les nuclears estan molt més marcades», detalla Capdevila.
La investigació, finalment, alerta sobre el risc que la polarització ideològica esdevingue un obstacle per a la construcció d’un consens social ampli al voltant del repte climàtic, que no deixa de ser una qüestió científica basada en dades.
«Les administracions quan comuniquen les lleis o mesures han de tenir en compte que seran rebudes des d’un posicionament ideològic», clou.
