Jordi Reverté Fibla: 'La profunditat és un imant'

-En què consisteix exactament l’apnea?

- És el busseig al mar sense cap tipus de sistema autònom, també conegut com a busseig a pulmó lliure. El seu origen el trobem a la pesca submarina.

-L’equip d’un apneista deu ser més econòmic que el d’un submarinista...

- Exacte. A diferència dels submarinistes, a nosaltres únicament ens calen unes aletes i un neoprè. Això sí, és un neoprè específic, el qual s’ha de lubricar per poder posar-te’l perquè s’adapten a la perfecció al cos. Per gaudir el mar, molta gent creu que només existeix el submarinisme, però realment existeixen altres disciplines per fer-ho: l’snorkel, l’apnea, la pesca submarina, subfoto aquàtica... només ens cal promocionar aquest vessant més desconegut.

-Quines habilitats cal tenir per ser un bon apneista?

- Abans es deia que un home fort havia de ser alt, gros i musculat. En l’apnea, mai ha estat així. El que es requereix és un bon estat físic, no ser ni fumador ni bevedor d’alcohol, ni molt menys drogodependent. L’aconsellable, a més a més, és comptar amb la formació específica de l’apnea que es pot dur a terme en diferents acadèmies repartides a tot l’Estat. Això sí, cal comptar amb un certificat mèdic que verifiqui el nostre estat de salut.

-Què és el que atreu d’aquesta disciplina?

- La llibertat absoluta per passar el temps que el cos ens permeti al mar. A la vegada, també ens atreu la profunditat, és un imant. Un cop comences, el cos et va demanant cada cop més profunditat de manera natural.

-Existeixen perills a tenir en compte en aquesta disciplina. Quins són?

- Els perills són relatius. El nostre cos està format per aigua, de manera que al baixar a la profunditat, s’adapta i es contrau i dilata en funció de la pressió a la qual ens trobem. El que és cert és que hem de conèixer quins són els nostres límits. Els perills més comuns d’aquesta disciplina són el desmai per manca d’oxigen i la síncope, és per aquest motiu que es remarca que sempre que es practiqui apnea s’ha de fer acompanyat per una altra persona i que es compti amb una formació específica.

-Com podem aprendre a controlar la nostra respiració?

- A través de la pràctica del ioga, per exemple. Ho va demostrar Jacques Mayol amb entrenaments molt específics. Aquests, ajuden a no tenir por i a passar la barrera. Molts cops no som conscients de la importància que té l’aire que respirem.

-És normal practicar l’apnea al mes de novembre?

- De fet, el normal és fer-ho tot l’any, encara que, personalment, considero que aquesta època de tardor és la millor. Especialment a les Illes Canàries, on les aigües cristal·lines duren tots els mesos. En el cas del litoral català, el turisme ha forçat la construcció d’esculleres. Això ha provocat que el mar se’n ressenti. Tot i això, podem dir amb orgull que Catalunya i també el Camp de Tarragona és el bressol de molts apneistes d’alta qualitat.

-Quina durada acostumen a tenir les immersions d’apnea?

- Normalment, fem immersions que oscil·len entre el minut i els tres minuts. Tot i això, cal remarcar que en funció de l’estil que es treballi, es dóna més importància al temps que passem sota l’aigua o bé a la distància respecte de la superfície.