Diu la llegenda que fa molts, però molts anys, els gegants de Mataró eren de viatge per Catalunya. Casualment, la geganta, que estava embarassada, es va posar de part a Picamoixons, a l’Alt Camp. En aquell moment va néixer un petit gegantó que es va donar en adopció als gegants de Valls, la població més propera, que van tenir cura d’ell, ja que els seus pares no podien seguir el camí amb el petitó.
Diversos infants de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Picamoixons van escoltar atentament ahir a la tarda aquesta curiosa història, en un dels actes destacats de la seva Festa Major de Sant Josep, que se celebra aquests dies. La presència del gegantó Lladrefaves a l’EMD en aquestes dates té un gran simbolisme que uneix Picamoixons amb Valls a través de la cultura popular des de fa moltes dècades.
Com marca la tradició, el dissabte més proper a Sant Josep, «l’Ajuntament de Valls envia cada any el gegantó a Picamoixons a peu, en representació de la ciutat, en una caminada popular on participa molta gent», explica al Diari el president de la Unió Anelles de la Flama (UAF), Albert Oliva. Es tracta d’una tradició centenària que representa el vincle que hi ha entre el gegantó i els dos municipis i que encara es reprodueix a dia d’avui.
Enguany, però, amb el context de pandèmia, la caminada no s’ha pogut dur a terme com es feia habitualment i el gegantó va arribar a Picamoixons de forma més discreta, però mantenint la tradició d’anar caminant des de la capital vallenca. «Hem volgut mantenir l’essència de l’acte, però hem substituït la cercavila que fèiem habitualment per un acte més estàtic per adaptar-nos a les mesures del Procicat», diu Oliva.
L’actriu Mònica Bartolí va ser la mestra de cerimònies de l’acte a l’exterior del local social de Picamoixons, on diverses famílies van poder escoltar les històries que envolten aquest gegantó, de forma teatralitzada. En Lladrefaves també hi era present i va estar acompanyat en tot moment d’una rèplica seva i d’una altra de la gegantona de Valls, que habitualment participen en el seguici infantil de la Festa Major de Sant Joan. En acabar la narració, el Lladrefaves va fer la tradicional ballada a l’escenari.
Va robar faves
Els infants presents en l’acte també van descobrir per què el gegantó té aquest nom tan peculiar, de la mà de la narradora, que va escenificar una història que devia passar fa moltes dècades i que el president de la UAF també relata. En una d’aquestes anades de Valls a Picamoixons que es fan cada any, «expliquen que un geganter que tenia gana, va robar faves d’un dels camps que hi havia al camí i les va amagar dins del gegantó», explica. En arribar a l’EMD el geganter no volia ballar perquè no el descobrissin, però ho va haver de fer i les faves amagades van començar a caure de la faixa i d’aquí va venir el nom de Lladrefaves, ja que els allí presents els van començar a anomenar així de forma espontània. «Cada cop que fem la primera ballada aquí reproduïm aquesta història i fem que caiguin faves de les faldilles del gegantó, però enguany no ho hem fet exactament així per preservar el públic als seients, ja que és habitual que els infants vinguin a buscar les faves que cauen i no podia ser», explica el president de la UAF.
Justament fa un any, aquest tradicional acte, va ser primer que es va haver de suspendre des de la UAF i «enguany hem pogut salvar la festa», diu Oliva. «Hem volgut mantenir l’acte amb les mesures establertes, com un acte estàtic de cultura popular, amb distància, mascaretes i separació entre escenari i públic», explica. A més, «els geganters en hem fet tots un test d’antígens abans, per garantir al màxim que es tracta d’un acte segur».
