La Sindicatura per l’Amnistia d’Òmnium ha publicat aquest divendres un informe per valorar el primer any de l’aprovació de la llei. L’òrgan de l’entitat assegura que el 60% dels sol·licitants de l’amnistia ja no tenen cap causa oberta. En la tercera actualització que fa de l’aplicació de la llei, Òmnium afirma que hi ha 1.610 persones represaliades i amnistiables i que, d’aquestes, 726 tenen causes penals (691) i del Tribunal de Comptes (35) susceptibles d’acollir-s’hi. De les 726, Òmnium diu que 236 ja s’han tancat (amb 178 amnisties, 49 arxius i 9 absolucions), i que s’han denegat 35 casos. Així mateix, l’entitat denuncia «boicot judicial», tot i que destaca que la xifra de ciutadans beneficiats de l’amnistia ja supera la dels policies.
En una atenció als mitjans aquest divendres al matí des de la seu d’Òmnium, Antich ha exigit que s’acabin les «excuses i argúcies» polítiques i legals que intenten frenar el que és «inevitable»: que l’amnistia s’apliqui a tothom.
El president de l’entitat cultural ha reiterat que, amb la sentència del TC «a tocar», Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín han de poder tornar a casa. I que la resta de causes obertes contra manifestants, representants públics i represaliats amnistiables s’han de poder tancar.
Antich ha subratllat que Òmnium mantindrà la Sindicatura per fiscalitzar l’aplicació de la llei i denunciar els obstacles que hi ha. També ha reiterat que un dels objectius de l’entitat és que la violència policial no quedi «impune».
178 amnisties
Segons l’informe de la Sindicatura d’Òmnium, encara hi ha 48 casos en suspensió per qüestions d’inconstitucionalitat al TC o per prejudicials al TJUE. I que hi ha 75 casos sense constància de resposta judicial, i 332 més on no consta que s’hagin tramitat.
A més, hi ha 884 persones amb sancions administratives (21 beneficiades per l’amnistia, 19 denegades i 2 pendents de resposta). Per altra banda, la xifra d’agents de cossos i forces de seguretat beneficiats per l’amnistia seria de 170, segons Òmnium.
De les 236 causes tancades a la jurisdicció penal, 178 corresponen a amnisties pròpiament dites, mentre que alhora hi ha hagut 49 arxius i 9 absolucions a casos que també eren amnistiables i on majoritàriament les persones represaliades ja l’havien sol·licitada.
La xifra mostra un augment considerable respecte de les 72 resolucions documentades l’octubre passat, i també respecte a la xifra assolida al gener, que va ser de 149 (116 amnisties, més 33 persones que van ser absoltes directament o van tenir el seu cas arxivat, com va ser el cas de Tsunami Democràtic, de Vólkhov o la trama russa).
Increment del 228%
Tot i això, la xifra representa el 32,5% del total de persones identificades com a potencialment amnistiables (726). Les dades mostren un augment del 228% en el nombre de resolucions favorables en set mesos,
i es produeix gràcies tant a l’increment en el nombre de tramitacions, com al fet que finalment s’ha obtingut resposta dels òrgans judicials on s’havien presentat les sol·licituds d’amnistia, com també gràcies als arxius i absolucions dels darrers mesos de causes amnistiables.
Aplicació insuficient
El tancament definitiu de 236 casos de repressió representa només el 32,5% del total de persones amnistiables, una xifra «clarament insuficient», segons l’entitat. I hi ha un 40% de casos on no s’ha aplicat, o bé perquè estan esperant resposta, perquè han estat denegades o perquè estan en suspensió.
Els jutjats i tribunals pràcticament no han actuat d’ofici per tal d’aplicar l’amnistia. Part de les persones amnistiables no han tramitat encara la seva sol·licitud. Algunes defenses lletrades no han informat de la possibilitat de sol·licitar l’amnistia, tal com recull l’informe.
Lentitud en l’aplicació
El 19% de les sol·licituds d’amnistia segueixen pendents de resposta judicial, un any després de l’entrada en vigor de la llei. La Sindicatura d’Òmnium recull que un 12% de les sol·licituds d’amnistia es troben suspeses en espera de respostes a qüestions plantejades al Tribunal Constitucional (TC) o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Malgrat que l’efecte suspensiu només hauria d’afectar el procediment concret on es planteja la qüestió de constitucionalitat, hi ha casos on tota la tramitació de l’amnistia ha quedat paralitzada agafant com a pretext les qüestions plantejades en altres procediments.
En alguns casos, la tramitació ha quedat paralitzada per «laberints processals» a partir de la sol·licitud de l’amnistia, en bona part a causa de la manca de voluntat de resoldre amb celeritat la petició, tot i que la llei permet la seva aplicació en qualsevol moment del procediment.
