Manel Ballart: «El llibre és una mirada nostàlgica a un món primigeni, no contaminat»

El tarragoní és l’autor de la novel·la històrica ‘Els dies purs’, reconeguda amb el Premi Literari Sebastià Juan Arbó 2021

17 abril 2022 19:00 | Actualizado a 18 abril 2022 12:22
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

«Els dies purs és una novel·la històrica ambientada en els darrers anys del segle III aC, quan ja a les acaballes de la Segona Guerra Púnica, els països ibers, és a dir, els avantpassats que vivien en aquests mateixos territoris on vivim nosaltres ara, estaven a punt de perdre la seva llibertat, la seva identitat com a poble, i ser sotmesos i envaïts per l’exèrcit romà i una nova civilització». Amb aquestes paraules el tarragoní Manel Ballart, llicenciat en Filologia, descriu el llibre Els dies purs (Cossetània Edicions), guardonat amb el Premi Literari Sebastià Juan Arbó 2021. L’autor explica que va decidir presentar-se a la convocatòria perquè «publicar mai ha estat fàcil, i ara menys que mai. Certàmens de novel·la no n’hi ha pas gaires i el Premi Literari Sebastià Juan Arbó és un dels més importants».

Els dies purs «retrata el paisatge històric de la Segona Guerra Púnica a través de la vida íntima d’uns personatges complexos», diu l’autor, qui afegeix que «els protagonistes de la novel·la, soldats i ciutadans qualssevol, participen i són testimonis de les calamitats i els estralls de la guerra: les batalles i les represàlies contra la població civil». En aquest sentit, Manel Ballart continua explicant que «entre els personatges s’estableixen relacions de companyia, d’amistat, de traïció, de confiança, de fidelitat..., que tenen com escenari episodis galants, amorosos, situacions truculentes i d’intriga, durant els períodes en què la guerra fa una treva, és a dir, en aquells mesos en què toca hivernar i descansar».

Del protagonista, Manel Ballart en destaca que «és un simple guerrer amb ideals heroics i sentiments de fidelitat, però que s’esvaeixen quan comença a decebre’s de la guerra». Per això, continua contant l’autor, «no és cap heroi de pel·lícula, sinó que és senzill i corrent, però a la vegada complex perquè no ha conegut la seva mare i el seu pare és mort, per la qual cosa al llarg de la novel·la tots els personatges que coneix li fan de pare».

A propòsit de la dedicatòria del llibre i com a homenatge, l’autor recorda que «el meu pare, Enric Ballart, va col·laborar durant molts anys amb el Diari de Tarragona, especialment amb articles d’investigació històrica sobre la Tarragona romana. Era un gran entusiasta de l’arqueologia i la història antiga, i un apassionat de la seva ciutat. Per això, la dedicatòria que conté aquest llibre és en record seu».

Finalment, en Els dies purs Manel Ballart presenta «una mirada nostàlgica a un món primigeni i genuí, no contaminat, a uns dies purs, com diu el títol; una ullada a una cultura que està a punt de desaparèixer i ser substituïda irremeiablement per una nova realitat». «Està bé que, durant un moment, llegint la novel·la ens adonem que encara que estigui ambientada 2.300 anys enrere, les persones tenien i tenim els mateixos sentiments d’ambició, d’enveja i de maldat, érem i som els mateixos».

Comentarios
Multimedia Diari